Benvolgut lector, m'agradaria que em digués quines van ser les últimes eleccions que vostè recorda haver votat normal. Quan dic «normal» vull dir allò que acostuma a passar a les democràcies, que vostè es lleva, es vesteix, esmorza, va al col·legi electoral i diposita el seu vot sense amenaces ni coaccions de Foment del Treball, dels directius dels principals bancs i caixes, dels ministres espanyols, dels veïns de Sixena, de la premsa madrilenya, de l'arquebisbe Cañizares, de militars, de fiscals, de jutges, de la Guàrdia Civil, de Tejero, de la FAES...

Insisteixo, que no es pensin ara que faig com el senyor García Albiol, quan dic «normal» em refereixo a votar sense que li diguin com ha de vestir, sense que investiguin humoristes o mestres. Votar amb els candidats al carrer, recorrent el país i fent campanya. Votar sense insults, sense intervencions estel·lars del Tribunal Constitucional, sense la Generalitat intervinguda i dirigida pel partit menys votat al seu país. Votar sense amenaces de mort al president de la Generalitat i la seva família. Votar, en definitiva, sense el risc que el colpegin o que li disparin pilotes de goma. Quan temps fa? Diria que les últimes eleccions normals van ser les del 2010. Aquelles que va guanyar el president Mas i va acabar exercint el president Montilla, perquè diuen, ai! que el PSOE va fer saltar el President Maragall, que havia comandat la redacció de l'Estatut. Aquell altre referèndum, el de l'Estatut, en què vam votar un text i uns quants senyors ens el van canviar per un altre. En fi, lectors, ara el misteri és saber com ho farem per anar marxant, ni que sigui per votar relaxats. Si és que el 21-D som majoria, és clar.