Un dels aspectes més inquietants d´aquest complex moment polític que viu el nostre país ha estat la legitimació que s´ha fet de l´ús de la violència arran de l´actuació de la policia i la guàrdia civil durant les votacions del referèndum de l´1 d´Octubre. No hi ha hagut ni per part del rei ni del president Rajoy ni dels seus ministres ni del seu delegat a Catalunya, el senyor Millo, cap gest inequívoc d´autocrítica respecte a un comportament que ha escandalitzat l´opinió pública internacional i que ha estès entre força catalans la percepció que un estat que no té cap recança a agredir-te no és el teu estat. No tan sols això, sinó que s´ha volgut desqualificar i fins i tot perseguir judicialment, per massa prudent, la intervenció dels Mossos d´Esquadra, que havien actuat amb mesura i que s´havien guanyat l´antipatia d´altres forces de seguretat per l´èxit aconseguit en la desarticulació dels autors dels atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils. Fins i tot s´ha intentat presentar la policia i la guàrdia civil com a víctimes, amb l´adopció d´iniciatives judicials contra els qui es defensaven de la seva agressivitat o l´han criticada obertament. El provocador «A por ellos» amb què s´acomiadava policies al seu lloc de procedència i que ha circulat per la xarxa sembla haver trobat un reflex no tan sols en la forma de procedir d´alguns membres de cossos policials, sinó que, a més, ha tingut una rèplica preocupant en diversos episodis d´amenaces i de violència que s´han produït durant algunes manifestacions de partidaris de mantenir Catalunya dins d´Espanya o un cop acabades aquestes concentracions. Ha fet l´efecte que certes expressions d´intolerància extrema s´han estès a Catalunya -i també al País Valencià- amb una desconcertant sensació d´impunitat, com si el que havia succeït l´1 d´Octubre i l´aplicació de l´article 155 en poguessin ser l´aval. Els qui han qüestionat el sobiranisme pel risc que podia comportar per a la convivència per les tensions que s´hi poden associar, haurien de vetllar així mateix per evitar que aquesta mena de brots descontrolats entre els detractors de l´autodeterminació esdevinguessin habituals als nostres carrers. Els sentiments no s´imposen i la manca de respecte i el recurs a la violència no predisposen favorablement ni en l´experiència personal ni en la vida col·lectiva. Alguns catalans s´han allunyat d´una forma potser irreversible del vincle emocional amb Espanya quan han tingut la sensació de no ser tractats com a ciutadans de ple dret per les autoritats de Madrid. I ja no em refereixo al tracte fiscal, sinó també a les forces de seguretat. La presència de vaixells als ports carregats de policies ha estat vista com un gest autoritari del Govern espanyol. Tant és així que han reaparegut eslògans com «Fora les forces d´ocupació», que feia molts anys que no se sentien entre nosaltres. I no es capgirarà aquesta visió entre els catalans sobre la Policia Nacional i la Guàrdia Civil si se´ls condecora després d´intervencions forassenyades com les de l´1 d´octubre.