Ha començat el ball enfebrat de les enquestes. Les eleccions paranormals del vint-i-u de desembre prometen ser interessants. És curiós veure com el trident del cent cinquanta-cinc ha començat a donar-se cops de colze i punyalades a l´hora de seure´s en la butaca més ben situada. Els equidistants que somien amb assaltar els cels de la Moncloa romanen impassibles. Tots han llescat el pa que han amassat amb la farina de conceptes com frustració, abisme, fractura i impressionants delictes d´odi en vistes a sucar-ne la molla en unes institucions intervingudes i menystingudes. La darrera envestida: intentar tancar i desmuntar la televisió catalana per reobrir-la, diuen, amb gent «normal»; l´associacionisme i les institucions culturals com Temporada Alta, el MNAC, el Macba, el Teatre Lliure o el Mercat de les Flors. I, és clar, intervenir per una vegada i per sempre la immersió lingüística i l´escola catalana. Assalt de terra cremada que fa fortor a revenja de postguerra. Surten arreu les veus dels líders que es barallen per veure qui ha salvat Espanya del verí republicà. Les enquestes preparen el futur dissenyat a la metròpoli, seny, ordre i una sola via en la qual transitar. Convé sentir nostàlgia de la pau autonòmica. No hi ha cap altre destí que penedir-se i abjurar: practicar un públic i sentit mea culpa. El soroll de les enquestes es trama com un escubidú del segle passat. Sinistre orfebreria. S´ha d´actuar com si l´excepció de l´època fos una qüestió normal. Els insubmisos han d´entendre l´allargada, la profunditat i l´amplada del que representa l´imperi de la llei. Fills esgarriats que cal fer anar a la rega. Balleu, balleu, maleïts!
