Mentre els independentistes anaven cap a la República Catalana a través d´una DUI virtual i els «constitucionalistes» del PP i Ciutadans ho deixaven tot en mans de la justícia, d´altres treballaven per trobar solucions. Els independentistes ara ens diuen que no estàvem preparats per la República, que no hi havia majoria suficient, etc., però no fan cap mena d´autocrítica sobre els mals provocats ni ningú ens diu què proposen per la continuació. A veure si resultarà que els que anomenaven menyspreadorament la tercera via, els federalistes partidaris del diàleg, la negociació i el pacte, resulta que tindran raó? Perquè, què proposen ara els independentistes i els constitucionalistes? Jo fa anys que he dit a tort i a dret que això acabaria quan els independentistes acceptessin que no tenen prou força per aconseguir la independència, que cal buscar una sortida pactada i els constitucionalistes acceptin que cal fer política. El que mai havia previst és que per arribar a aquest punt haguéssim de viure el que hem viscut amb les destrosses que tot aquest procés ha provocat.

Ara toca reconstruir els consensos trencats al si de Catalunya i entre Catalunya i Espanya, toca refer l´economia (responsabilitat de l´exvicepresident d´economia que potser algun dia podria explicar-nos alguna cosa) i toca tornar a fer política en majúscules per recuperar el prestigi perdut. I això difícilment es pot fer ni des de l´independentisme ni des del constitucionalisme, que pel seu sectarisme i immobilisme ens han portat a l´actual cul-de-sac, si no es que fan una profunda autocrítica que no veig per enlloc. I no veig que quedi més que aquells menyspreats de les esquerres que creuen que cal governar el país des del catalanisme moderat, i que proposen el federalisme com a solució als problemes de reforma de les regles de joc. Perquè hem de modificar les regles bàsiques de joc, hem de reformar la constitució. Fa poc vaig assenyalar que els principals diaris, els empresaris i les principals forces d´esquerres coincidien en aquesta necessitat i inclús Ciutadans està disposat a discutir el tema. Ahir mateix una iniciativa que els promotors anomenen «cívica» posava sobre la taula un document firmat per un grup de destacats constitucionalistes d´Espanya (amb una nombrosa representació catalana) en el qual feien una proposta de temes que havia d´incloure una modernització de la constitució, un document que comença afirmant que les constitucions es fan fortes quan es reformen quan toca i que dona idees de gran interès no sols per l´encaix de Catalunya a Espanya, sinó per modernitzar Espanya.

Durant els darrers anys, Federalistes d´Esquerres ha treballat a bastament per expandir l´idea federal amb actes a tot Catalunya però també en contacte i treballant colze a colze amb altres federalistes espanyol i europeus. Hem vist com s´han creat associacions federalistes a Madrid, Castellà-Lleó, Astúries, València o Andalusia. I en aquest període de precampanya tenim tres actes interessants. Aquest dissabte es va celebrar la tercera convenció federalista organitzada per les fundacions Campalans i Friedrich Ebert Stiftung, on destacats defensors del federalisme tant espanyols com europeus, debatran sobre com avançar cap a un model federal a Espanya i Europa. El diumenge 3 és presenta als Verdi el film d´Albert Solé Federal que esperem veure als mitjans públics (si són oberts a tothom) i on personalitats de molts àmbits i ideologies parlen del model federal d´organitzar el món. Finalment tenim la iniciativa d´un grup de persones d´esquerres i sindicalistes que han llançat un manifest sobre federalisme social que vol fer èmfasis en l´aspecte social del federalisme. A més ha començat a caminar (amb totes les dificultats previsibles i més en període electoral) una comissió de reforma constitucional al congrés dels diputats i he tingut una alegria. Hi ha hagut un acord inicial de demanar la participació dels ponents del 78 que encara són vius en la comissió d´experts que han de fer un document de bases. I els dic la veritat, a mi m´agrada pensar (perquè han acceptat el repte) que tant Roca com Herrero de Miñon formaran part d´aquesta comissió. Tenint en compte que en aquesta legislatura les dretes (PP i Ciutadans) partidaris o de no fer res o d´una reforma curta, no són majoria, no puc deixar de tenir un moderat optimisme que sols pot arribar a bon port si els independentistes es posen a treballar.

No voldria acabar sense recordar que la reforma constitucional no es més que un graó (molt important) de la tasca ingent de reconstrucció del país que tindrà per davant el govern que surti de les eleccions, una tasca de molta dificultat que requereix enorme valentia i que, ateses les circumstàncies, ningú facilitarà. Potser seria l´hora que vist el que ha passat, els que varen ­votar l´independentisme més com a reacció a l´immobilisme del govern Rajoy que no pas pel seu convenciment independentista en si mateix, repensin el seu vot i donin una oportunitat als de la tercera via, que potser, com diuen alguns, és l´única viable.