Ja és habitual que, quan es publiquen els resultats de l'Estudi General de Mitjans, totes les emissores de ràdio treguin pit davant els competidors atribuint-se els millors resultats.

Fa un dies que s'han publicat les darreres dades sobre el consum de mitjans, sobretot radiofònics, i totes les empreses del sector aprofiten per promocionar-se i presumir de ser l'emissora que més ha crescut. La realitat és que els mitjans espanyols amb una audiència principalment fora de Catalunya s'han estancat o estan perdent adeptes mentre que els oients de les freqüències catalanes han experimentat un notable creixement l'últim trimestre.

Però totes elles han presumit de liderar les ones radiofòniques amb un to triomfalista, exhibint una eufòria similar a la de la nit electoral, quan tot els partits es congratulen dels resultats obtinguts. És precisament aquesta alegria desenfrenada la que fa sospitar de l'autenticitat de l'actitud per excessiva. I és ben fàcil identificar que totes aquestes mostres d'eufòria són exagerades i responen a un estat generalitzat de nerviosisme i d'inseguretat, que porta a demostrar un sentiment oposat. Quan s'està tranquil i s'és conscient de la realitat a la qual has contribuït, no necessites esbombar-la.

Només cal recordar aquesta dita: digues-me de què presumeixes i et diré de què manques. Els delata l'exageració vers el discurs moderat i humil que parla fluixet i no proclama, que suggereix més que categoritza i que reconeix l'error més que obviar-lo. Tanta actitud exultant fa pensar perquè la satisfacció d'un deure assolit pel propi esforç és més a prop de la serenor que de l'eufòria.