Els japonesos li diuen «cama de confiança» a aquella amb la qual comencem a pujar les escales, per exemple, o amb la que entrem a l'ascensor, o amb la que xutem un penal. La cama de confiança és una espècie d'exploradora que s'avança a la resta del cos per comprovar que no hi ha cap perill. És la que introduïm primer a la piscina per veure si l'aigua està freda i en la qual descansem majorment quan fem cua davant del taulell de facturació d'una aerolínia. En general, no som conscients que tenim una cama de confiança, d'aquí que sovint la carreguem massa i que de vegades es queixi. Si col·loquéssim dues bàscules, una al costat de l'altra, i poséssim un peu a cadascuna, ens sorprendria descobrir que una meitat del nostre cos pesa més que l'altra i que no és sempre la del fetge. Pesa més aquella a la qual proporcionem més feina.
L'expressió «cama de confiança» causa certa estranyesa perquè ens obliga, de sobte, a prendre consciència d'una part del nostre cos. De manera, ens diem, que aquesta és la cama que m'avisa de l'existència d'un obstacle quan travesso una habitació a les fosques. Aquesta és la cama amb la qual vaig fregar la cuixa de la meva estimada, al cinema, quan vam sortir per primera vegada. Era sempre aquesta cama amb què caminava a peu coix, de petit, amb la qual m'impulsava per saltar. Segurament tenim també un braç de confiança, encara que no necessàriament pertanyi al mateix hemisferi que la cama. Però de vegades sí, de vegades els dos membres exploradors es troben al mateix costat, la qual cosa implica que una de les nostres meitats treballa a preu fet mentre que l'altra ganduleja tot el dia.
Ve a ser com si en una taronja tot el suc s'acumulés en un dels seus pols. L'altre s'atrofiaria. I això és el que els passa a alguns individus, que tenen el costat esquerre, o el dret, segons, disminuït. No és que s'apreciï a primera vista, però si un es fixés bé en les persones que li surten al pas cada dia, verificaria que algunes d'elles van tirant d'un d'aquests dos costats com d'un pes mort. Es pot morir d'un hemisferi i continuar viu amb l'altre. L'hemisferi viu, pobre, és el de confiança.
