El filòsof Walter Benjamin (1892-1940) va escriure: «Ara i aquí no hi ha esperança mentre cada destí aterridor, cada destí fosc, sigui discutit per la premsa en els seus detalls hora rere hora, analitzat en les causes més fictícies i en les més fictícies conseqüències, la qual cosa no ens ajuda a conèixer les forces obscures a què la nostra vida està subjecta». Com és evident, va expressar aquesta idea quan encara era inimaginable l'esclat digital, el qual ja no permet parèntesis de reflexió ni oasis de pau. Abans, el pensador i jurista Alexis de Tocqueville (1805-1859) havia afirmat: «El poder de la premsa ocupa el segon lloc, després del poder de la gent». Xarxes socials com Facebook, Twitter, Youtube o Instagram, aparells com els dispositius mòbils i eines com els serveis de missatgeria instantània (WhatsApp, Telegram, etc.) mantenen la vigència de l'afirmació, en especial, en moments com l'actual, amb les convulsions polítiques entre Catalunya i Espanya. Si ens seguim remuntant en la història, un polític tan rellevant com Charles Maurice de Talleyrand (1754-1838) va assenyalar: «Conec algú que té més esperit que Napoleó, que Voltaire, que tots els ministres presents i futurs: l'opinió pública». Qui són Mariano Rajoy o Carles Puigdemont si els comparem amb Napoleó o Voltaire?!
