Una informació sorprèn sobre les conseqüències de la política a casa nostra. Els catalans, segons un estudi, ens trobem esmaperduts, malhumorats, a voltes deprimits, d'altres emprenyats; a estones eufòrics, en el camí de giravolts, trencaments, aliances, cops d'efecte, proclames, fugides, destitucions, empresonaments, mentides i mitges veritats, campanyes electorals, actes multitudinaris, fugida de seus d'empreses i canvis de domiciliació bancària dels estalvis de molts ciutadans, i empreses.

En resum, el nostre desgast energètic i mental és tan gran, que el consum de sexe virtual ha disminuït un 10%, preocupant a les companyies que viuen dels nostres clics en moments, ehem, privats. Ja no tenim esma per contemplar les trobades d'aquí t'arreplego, aquí et mato. Lluny dels vídeos VHS del butaner, la mànega del bomber, el veí negre i l'electricista, que dominaven altres èpoques pornogràfiques. Ai las, ja no prestem la mateixa atenció a les postures d'equilibrista i la resistència d'atleta, dels protagonistes. A la fi, serà cert l'acudit sobre l'exhumació de les restes del pintor Dalí, a Figueres. Des que es va realitzar aquest acte tan estrany, el surrealisme ocupa la política catalana. Tot és surrealista: el disseny d'algunes campanyes, la situació econòmica, la data de les eleccions, certs candidats.

Canviant de tema, no som conscients de la situació en àmbit mundial fins que, pum!, xoquem amb la realitat. Les imatges de la Policia Nacional entrant la matinada del dimarts, fusell d'assalt a la mà, a un bloc de pisos, a l'Avinguda Salvador Dalí de Figueres, una via important de la ciutat, per detenir a dos presumptes gihadistes, ens mostren fins a quin punt el perill del terrorisme gihadista conviu amb nosaltres. I les imatges terribles, com les de la Rambla de Barcelona, es poden repetir, pels actes de bogeria fanàtica d'algunes persones encegades per l'odi i la propaganda. Si les energies que aboquem en les batalles de la política, repercuteixen en la capacitat de les forces de seguretat per neutralitzar aquestes amenaces que són reals, aquí i ara, seria un error que no ens podem permetre. Precisament, quan sabem que som un dels centres de propaganda gihadista radical a nivell europeu.