Ja sé que per a molts la terminologia els deu resultar estranya però el cert és que en els darrers temps comencem a descobrir que la informació que ens arriba no sempre surt de la font que ens pensem ni és tant certa com creiem. El diccionari Oxford nomenava «postveritat» paraula de l'any, per il·lustrar la rellevància que ha anat adquirint això de les informacions falses (aquelles que és converteixen en veritat pel simple fet de ser difoses) i, molt probablement, la propera serà «bot», terme que il·lustra els algoritmes i processos robotitzats que fan, d'una banda, que una informació vagi adquirint importància en funció del nombre de vegades que la gent hi entra o, bé que modifiquen aquesta informació d'acord amb els interessos que demostren els seus lectors, o fins i tot, que la redacten de dalt a baix substituint la figura del periodista. Això que pot semblar futurista passa des de fa dos o tres anys a molts mitjans americans, però també europeus.
Hi ha, però, més versions dels bots. Hi ha automatismes que s'usen per crear perfils falsos a les xarxes socials, que potencien una determinada informació o uns determinats argumentaris. Hi ha seguidors falsos que donen més rellevància a un perfil i, hi ha directament robots que interactuen amb nosaltres fent-se passar per persones.
La tecnologia ens ha envaït i aquesta és una realitat amb la qual haurem de començar a conviure. El problema arriba quan els robots o bots allò que fan és seguir les instruccions de les persones i quan aquestes persones els utilitzen per modificar les percepcions i les opinions d'altres persones, és a dir, per manipular-nos en un sentit o un altre, a favor d'una marca o en contra de la mateixa, a favor d'una tendència política o per combatre aquesta tendència o proposta política. Així que molt de compte amb el que ens creiem o no ens creiem a partir d'ara perquè de ben segur som víctimes de la mentida continuada. Els robots són simples conductors, són les persones les que menteixen.
