No, el menys comú de tots els sentits és el de l'humor. Molta gent no entén l'humor com no entén el romanès -i això és una veritat universal (excepte a Romania)- però ha après a llegir el llenguatge corporal o a ser gregari del riure.

L'humor s'expressa en molts gèneres i tons. Hi ha a qui li agrada el verd però no el marró o gaudeix del blanc i detesta el negre (que combina fatal, excepte en la complicitat) perquè usa la crueltat, encara que sigui per riure's de la crueltat de la qual som capaços o de la por que ens produeixen les seves conseqüències. En les sales de vetlla se senten rialles però menys que plors, xoquen entre si i surten més mal parades les rialles.

És fàcil que l'humor estigui fora de lloc perquè estar fora de lloc és essencial a l'humor i produeix les millors rialles. Penseu en el «riure de missa» i en el «riure de classe». Hi ha «riure de consell d'administració»? És tan propi de l'humor ficar la pota com ficar el dit amb intenció. Això dona per a una enciclopèdia. Seré directe. Excepte excepció notòria, pel contrast que dona el context, no es pot escriure «fatxa cabró» o «roig de merda», «tant de bo et mati ETA» en una xarxa social i justificar-ho dient que és una ironia. Es pot dir que no se li desitjava la mort de veritat però, ironia? Qui al·lega ironia (una forma d'humor) aquí no distingeix la distància que hi ha entre el que li diuen i el que li volen dir i per això no sap ironitzar. Fem servir «un bon cop» per a l'humor i per al cop de puny però els distingim. Qui diu una barbaritat i al·lega que és ironia no té tant de sentit de l'humor com qui sent una ironia i la considera un acte bàrbar. El sentit de l'humor val per a tot però no per a tothom. ¿Cal molestar els jutges amb això?