Dies enrere, els tres últims del mes de novembre, el recinte firal barceloní Fira 2 va acollir una nova edició anual de la fira IBTM World, abans coneguda com EIBTM. Enguany va assolir la seva edició número 30, i poc té a veure amb les senzilles reunions dels seus inicis en la suïssa ciutat de Ginebra que alguns vam conèixer. Tampoc s'assembla a la seva rival actual, IMEX, que té lloc a Frankfurt, i que va ser creada per la mateixa persona que havia estat el pare d'EIBTM després que aquesta li va ser comprada per la multinacional Reed Exhibitions.

Per aquells lectors que no tenen relació amb el turisme, cal dir que es tracta dels dos esdeveniments professionals i empresarials més actius pel que fa les tasques de promoció, comercialització i intermediació en l'anomenat turisme MICE. Unes sigles, aquestes, internacionalment utilitzades i reconegudes en el sector, que responen a les inicials de les paraules que en llengua anglesa descriuen les reunions (Meetings), els viatges d'incentius (Incentives), les conferències, convencions i congressos (Conferences) i les fires i salons firals (Exhibitions).

Malgrat els balanços sempre optimistes que cada any solen difondre els organitzadors d'IBTM a través de l'agència de relacions públiques contractada, aquest any no hi havia gaire a celebrar. La superfície real ocupada per estands d'expositors ha estat -o almenys així ho semblava- més reduïda. Abundaven -com succeeix a d'altres fires internacionals com ara la madrilenya Fitur- les zones de sòl no llogat, dissimulades o «maquillades» mitjançant usos complementaris per a descans dels visitants i altres recursos habituals en la pràctica del màrqueting firal.

La fira d'enguany ha estat considerada fluixa, segons alguns expositors i compradors convidats. Com és habitual en altres esdeveniments firals, l'assistència més nombrosa sol produir-se en el segon dia dels tres de durada de l'esdeveniment. No en va els organitzadors estableixen una hora més de durada que en el segon i dos més que en el tercer, aquest últim caracteritzat per un ambient desangelat a causa del fet que hi ha expositors representants d'hotels o de companyies de gestió de destinacions (DMC) que ni tan sols apareixen per les taules dels estands col·lectius dels seus països on tenen el seu lloc. No obstant això, que de la fira s'hagi extret una impressió de decadència respecte dels anys pròspers no és un obstacle per afirmar que compleix la seva funció i molts participants en marxen contents i satisfets, perquè en un mateix recinte i en un període de temps de tan sols tres dies permet posar en contacte representants de la demanda potencial amb els de l'oferta present. Una oferta variada quant a destinacions, espais per a reunions, hotels i empreses receptives i de l'oferta complementària, a més de les tecnològiques. A banda d'això, cal afegir que les sessions d'informació i anàlisi de tendències a càrrec d'especialistes en diferents àmbits del sector tenen en aquesta fira cada vegada més protagonisme amb un programa extens i dens. Els compradors, tant corporatius com d'intermediació, solen trobar en la fira un ampli ventall on triar la posterior celebració d'esdeveniments o incentius. Els expositors ho tenen menys bé: no sempre reben la visita prèviament concertada amb compradors convidats pels organitzadors. O encara que les reben no aconsegueixen tancar acords o reserves que justifiquin la inversió efectuada, que no solament és la destinada a espai contractat sinó també l'originada per les despeses de logística de desplaçaments, allotjament i manutenció de persones i materials promocionals.

Finalment, vull comentar que IBTM World sembla seguir en la senda de pèrdua de força respecte d'anys anteriors. I que ningú busqui cinc peus al gat atribuint-ho equivocadament a les vicissituds esdevingudes a casa nostra perquè aquestes tal vegada es puguin notar en l'edició de 2018, per la qual manquen onze mesos i mig, però de cap manera han influït en l'actual, atesa l'antelació amb la qual es contracten els espais d'exposició i reunions. La meva impressió és que IBTM World s'afebleix perquè la multinacional que la gestiona ha anat engendrant en els últims anys massa fires «filles» d'ella -deslocalitzant-la- i, a més a més, perquè la seva gestió recau en directius professionals que canvien amb molta freqüència, mentre que la seva rival -IMEX, que recentment va engendrar una filla a Las Vegas enfocada al mercat americà- té com a organitzadors i gestors un equip molt vinculat i fidel a la família creadora, al voltant d'una empresa de dimensió mitjana. I, a tal de reflexió, cal concloure: si, comparativament, IMEX sembla no perdre força? no deurà ser perquè, com diu el refrany, l'ull de l'amo engreixa el cavall?