Fins ara, la neutralitat a Internet ha estat un principi essencial en el funcionament d'aquesta via de comunicació. Significa que els proveïdors del servei i els governs que el regulen han de tractar per igual tot tràfic de dades que transita per la xarxa, sense discriminar-lo ni cobrar als usuaris de diferent manera segons el contingut, la pàgina web, la plataforma, l'aplicació o el tipus d'equipament utilitzat per a l'accés. Es garanteix així la igualtat d'accés als esmentats continguts, evitant que siguin de primera i de segona classe, així com l'existència d'uns usuaris privilegiats i altres, ordinaris.

La importància d'aquest valor bàsic és de tal magnitud que la Unió Europea ha regulat sobre el mateix, aprovant el Reglament 2015/2120 de 25 de novembre de 2015, pel qual s'estableixen mesures en relació amb l'accés a una Internet oberta. La finalitat d'aquesta normativa és garantir un tracte equitatiu i no discriminatori del trànsit a la prestació de serveis d'accés a Internet i salvaguardar els drets dels usuaris finals, preservant el funcionament d'Internet com a motor d'innovació. Es manifesta expressament que les mesures adoptades han de respectar el principi de neutralitat tecnològica, és a dir, no s'ha d'imposar l'ús de cap tipus de tecnologia en particular, ni permetre abusos que generin un desequilibri entre els consumidors. A l'agost de 2016, l'Organisme de Reguladors Europeus de Comunicacions Electròniques va aprovar les regles per a una aplicació harmonitzada de la «Neutralitat de Xarxa», definint-la de la següent manera: «Tot el trànsit que circula per una xarxa és tractat de forma igual, independentment del contingut, l'aplicació, el servei, el dispositiu o la direcció del que l'envia o el rep».

Tot el referit anteriorment ha de posar-se en relació amb la rellevància que comporta Internet per a les societats democràtiques i per a la llibertat dels ciutadans. Així, per exemple, el Tribunal Europeu de Drets Humans va dictar una sentència el 18 de desembre de 2012 (assumpte Ahmet Yildirim contra Turquia) en la qual el Tribunal d'Estrasburg argumenta que Internet s'ha convertit en un mitjà de tanta importància que restringir l'accés al mateix equival a afectar de forma contrària a Dret la llibertat d'expressió i informació. Igualment, la sentència del Consell Constitucional francès de data 10 de juliol de 2009 va arribar a declarar inconstitucionals diversos articles d'una llei gal·la que habilitava una autoritat administrativa a la restricció o, fins i tot, a la denegació de l'accés a Internet a qualsevol persona. L'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar l'any 2011 l'accés a Internet com un Dret Humà, per tractar-se d'una eina que afavoreix el creixement i el progrés de la societat en el seu conjunt, i exhorta els governs a facilitar el seu accés, no només en permetre als individus exercir el seu dret d'opinió i expressió, sinó com a part dels seus Drets Humans. Per això, l'ONU també s'ha mostrat contrària a les mesures opressores d'alguns governs que violen l'accés a Internet. No estem, per tant, davant d'un tema intranscendent.

Ara, però, comença a qüestionar-se i a estar en perill. Sota l'enganyós nom de «Restauració de l'ordre de la llibertat a Internet», s'estan debatent als Estats Units una sèrie de mesures que suposaran eliminar la neutralitat de la xarxa al seu territori tal com la coneixem fins ara. L'Administració del president Trump i el seu equip, encapçalat pel president de la Comissió Federal de Comunicacions, Ajit Pai, desitgen acabar amb aquest principi bàsic, permetent a les operadores restringir als usuaris l'accés a determinats continguts i serveis online i, fins i tot, exigint pagaments per poder visitar determinades pàgines, instaurant un Internet per a rics i un altre per a pobres i, com a conseqüència, destruint la capacitat d'igualtat amb la qual qualsevol persona podria fer servir aquesta eina tan essencial per al desenvolupament i la comunicació.

Serà aquest mes de desembre quan es votarà la derogació de les actuals regles, que impedeixen privilegiar o alentir el trànsit web. Per afavorir les pràctiques i interessos de determinades empreses i lobbies, s'està disposat a derogar una de les regles més importants d'Internet. En paraules d' Enrique Dans, professor de Sistemes d'Informació a I.E. Business School, «el fonamental que defineix Internet és que ha estat des dels seus inicis un lloc en el qual les bones idees podien prosperar, amb independència de qui estigués darrere d'elles, en el qual un clic és igual a un altre clic, un bit és igual a un altre bit, i arriba sempre al seu destí a la velocitat que un usuari tingui contractada, sense que ningú pugui interposar-s'hi negociant acords preferents que privilegiïn uns o penalitzin els altres».

Si aquesta realitat comença a destruir-se, Internet deixarà de ser un instrument al servei d'un model més igualitari de societat i s'estarà donant l'esquena a una civilització més justa. Ens trobem, doncs, davant d'un esdeveniment de gran transcendència social però que sembla passar desapercebut per als grans mitjans de comunicació i, per tant, per a la població en general. Al meu parer, es tracta d'un error històric equiparable al desastre que va suposar la derogació a Amèrica del Nord de la llei Glass-Steagall, que regulava la banca i l'especulació, i que va acabar per desembocar en la crisi econòmica de principis del present mil·lenni, una de les més grans de la Història i les conseqüències de la qual encara estem patint. La mesura, tot i procedir dels EUA, influirà amb tota seguretat a la resta del món, com a conseqüència directa de la globalització i de la innegable influència d'aquesta primera potència anglosaxona. Després, quan el mal ja estigui fet, vindran els laments. Com sempre.