09 de desembre de 2017
09.12.2017

El vot emocional

09.12.2017 | 06:30

Si les eleccions del 21-D són excepcionals –tot ho és en aquest país des de fa uns anys–, les enquestes que es publiquen també ho són. Ja sé que no deixen de ser projeccions de vot en un moment determinat i amb un volum de població molt baix que pot portar fàcilment a l'error. Malgrat tot, marquen tendències i donen pistes. Totes les que s'han conegut, siguin del CIS o de mitjans de comunicació, indiquen que la majoria absoluta per als independentistes va cara. I aquí és on hi ha la clau de tot plegat: o l'independentisme arriba o supera els 68 diputats o es queda a les portes de la xifra màgica. De moment és impossible treure l'entrellat de què pot passar perquè en algunes ocasions la suma de JxCat, ERC i CUP es queda a un o dos escons i en d'altres arriba a 68 o 69. O sigui que ni idea. Altres dades sí que estan més clares: la retallada de la llista de Puigdemont a la de Junqueras a mesura que avança la campanya; el quasi empat entre PSC i Cs, quan semblava que Arrimadas ho tenia molt millor que Iceta; la baixada de la CUP o el desastre dels Comuns i del PP. Però d'entre totes les anàlisis que es poden fer, hi ha dues coses que són quasi inqüestionables: 1) la gent menteix i 2) les enquestes es cuinen en clau conservadora (tendeixen a tenir en compte els resultats anteriors) i en aquests comicis més, perquè el vot és més emocional que mai.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema