Costa entendre els que rebutjaven el referèndum argumentant que no hi havia garanties. Garanties? Es veu que tenir garanties implica que, per una banda, hi hagi uns presos polítics i, per l´altra, uns polítics a l´exili. Tenir garanties vol dir saltar i ballar mentre els adversaris a les eleccions estan engarjolats. Aquesta campanya està plena de brossa, ortigues i romagueres. Pablo Iglesias i Juan Carlos Monedero surten de campanya amb un relat miserable: l´independentisme i els republicans són els culpables de despertar el feixisme a Espanya. Podem, que ha implosionat a Catalunya, s´alinea amb el mainstream i la idea que com més s´ataqui els catalans més vots es guanyen a l´Estat Espanyol. Resulta que els que van ser atonyinats per voler votar, ara són els culpables de fer resorgir el feixisme espanyol. Que les víctimes siguin els culpables és una premissa perversa en un estat que deixa en llibertat feixistes jutjats i amb sentència ferma. Podem té por de desinflar-se i, en comptes de ser un partit valent que defensi la república espanyola a les corts i els ajuntaments on governa, es regira i, com un senglar ferit, ataca i envesteix els republicans catalans. No actuen amb decisió contra la llei mordassa i l´article 155, que permeten que còmics, revistes i músics siguin sentenciats a presó. Viuen en una zona confortable. Mentrestant arriben a Catalunya fiscals per rascar al fons del barril i buscar enregistraments de polítics i mossos, i acusar els pacifistes d´accions violentes. És tracta de demostrar davant la llei que els independentistes són els violents i no els feixistes que campen pels carrers. Molta porqueria.