10 de desembre de 2017
10.12.2017

Ignorància política

10.12.2017 | 06:30

Giovanni Sartori, sociòleg italià mort la passada primavera, va escriure que «fins ara es considerava que en política la solució dels problemes de la gent calia reclamar-la als polítics (igual que en la medicina s´ha de reclamar als metges i en el dret, als advocats). No obstant això, el govern dels sondejos, referèndums i la demagògia del directisme atribueixen els problemes als polítics i la solució, a la gent». Dues de les principals líders de la política catalana, Marta Rovira i Inés Arrimades, van quedar ben retratades diumenge passat a Salvados. Ignoraven la taxa d´aturats a Catalunya, el nombre de dones que han mort aquest any per violència masclista i quants refugiats estan acollits al nostre territori. Temes que un polític que pretén tenir altes responsabilitats hauria de conèixer com el palmell de la seva mà. Però, no. Parlar d´independència o d´unitat nacional és més fàcil. És com fer-ho de futbol. Compten amb la fe dels afins i no requereix cap més coneixement que un discurs populista sense necessitat d´aportacions intel·lectuals. El procés ho tapa tot. Ho hem comprovat en l´enquesta del CIS que s´ha conegut aquesta setmana. Malgrat que a Espanya i a Catalunya la corrupció ens ofega, només un 6,6% dels catalans la considera un problema important. És comprensible. Amb el procés, la corrupció ha desaparegut de la majoria de mitjans de comunicació. Ni es parla de la Gurtel, ni es reclama per què no hi ha sentència del cas Palau, ni se sap per què investigacions com la del 3% o Manga estan frenades. Ens roben a la cara i aplaudim. Fa uns anys, els mitjans públics catalans van organitzar, per indicacions polítiques, una campanya sobre la precarietat de les infraestructures catalanes. A les enquestes, es va convertir en la principal preocupació del país. Ara, com que ha desaparegut de la primera línia de l´actualitat, només és important per a un 0,8% dels catalans, malgrat que poc han millorat des d´aleshores (finals de la passada dècada). La demagògia i el populisme han marcat el discurs polític dels últims anys. Ja ho deia Max Weber: «el demagog és la figura típica del cap polític a Occident».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema