10 de desembre de 2017
10.12.2017

La plaça de la constitució

10.12.2017 | 06:30

Els noms de places i carrers perviuen quan més consens generen i més recorden fets o personatges consolidats pel pas de la història. Fa uns 35 anys, el primer ajuntament democràtic de Girona expurgà el nomenclàtor dels noms amb què l´havia rebatejat el règim franquista i restituí els que la ciutadania usava per record històric o consens quotidià. Desaparegueren prohoms i diades franquistes i ressuscitaren els que sempre s´havien fet servir. El canvi fou radical, però no universal. Així, la plaça de la Independència conservà el seu nom –i l´escultura a Àlvarez de Castro i als defensors de la ciutat del setge de 1808-09–, malgrat que la denominació corresponia a una lectura de la història propera a la dictadura i que molta gent també en deia plaça dels cines o de Sant Agustí. Les raons foren diverses: us del nom, homenatge a la història heroica de la ciutat i polivalència –tal com s´ha demostrat– de la paraula independència, que evoca tant una explicació de la història com el desig actual de molts ciutadans. La realitat ha demostrat l´encert d´aquella decisió. Han desaparegut els cinemes de la plaça i de la preexistència del convent de Sant Agustí no hi ha record massa ampli.
Fa pocs dies, escoltàrem l´alcaldessa de Girona afirmar que canviaria la denominació de la plaça Constitució per la d´1 d´octubre en record de la mobilització independentista d´aquesta jornada. La intencionalitat partidària i simbòlica no se´ns escapa: contraposar una Constitució a l´ambició d´un nou Estat. No sembla la millor manera de substituir la denominació d´una plaça, ja que és fruit de l´escalf del moment i, per tant, ni ho és del consens ciutadà ni l´homenatge té el pòsit del reconeixement històric. Altrament, si Catalunya assoleix la independència, és previsible que els seus impulsors tinguin la pretensió de redactar una Constitució que sigui acceptada per la majoria i no trobarien millor lloc per retre-li l´homenatge ciutadà que aquests antics solars industrials del barri del Mercadal. No és coneguda l´actual plaça com la de la Constitució de 1978, encara que l´escultura de la noieta és d´una gironina nascuda aquest any, sinó que la coneixem pel nom de la llei que regeix la convivència en qualsevol societat democràtica: la Constitució.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema