Rússia és la nació més gran del món, amb 22.400 km2, més de 200 milions d'habitants, 300 llengües, ètnies diverses. L'antiga URSS, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques havien estat més de 20 repúbliques. Avui porta el nom de Federació Russa. El problema principal del país és el clima i l'aire fred hivernal, plujós, i pateixen grans gelades i nevades al llarg de la meitat de l'any, sense la transició de les estacions i el goig del sol i el caloret dels llargs migdies i tardes que gaudim els habitants de les costes mediterrànies. Això fa que el caràcter mitjà dels russos com vàrem escriure en el retorn d'un viatge per Moscou, Kíev i Sant Petersburg als anys 80, vam comprovar allò de l'ànima eslava, supermelàncolica i donada a la introspecció i a les especulacions misticoreligioses que els portava a un excés de consum d'alcohol, millor dit de vodka, i també cal destacar que Rússia després de la revolució és un dels països on hi ha més biblioteques i sales de concerts, on la gent sol llegir i escoltar molt les músiques.

Rússia, a causa de la seva situació geogràfica entre Europa i Àsia, ha estat envaïda per dotzenes de tribus nòmades que venien de les estepes d'Euroàsia, que baixaven per robar i matar els pobles russos. De les poques grans ciutats civilitzades de la Rússia medieval foren una altra continuament ocupades i destruïdes pels mongols de Genguis Khan. Després de l'eterna Rússia imperial del tsars amb les seves ambicions territorials guerrejà a occident, amb polonesos i alemanys, i a orient amb mongols, turcs, tàrtars i xinesos. I no oblidem que en èpoques més modernes els exèrcits francesos de Napoleó i les divisions de panzers del Tercer Reich alemany arribaren fins les portes de Moscou en ple segle XX.

En vigílies de la revolució d'octubre, Rússia, sense tenir una burgesia que desenvolupés el capitalisme i la indústria, per tant sense un important proletariat, Lenin, cap dels bolxevics, farà el que s'ha denunciat com un cop d'estat per implantar la revolució socialista en un país on la majoria dels treballadors eren camperols, analfabets, supersticiosos, fanàtics de la religió ortodoxa.

I volem recordar, un cop més, que el món del capitalisme euroamericà, des del primer dia del triomf de la revolució bolxevic, va declarar la guerra a l'URSS. Primer foren els exèrcits prusians, després durant la guerra civil que duraria fins 1923 que van enviar-hi tropes de disset nacions, ja a la Segona Guerra Mundial, a Rússia li costà 20 milions de morts, 25 milions de persones es quedaren sense casa, van ser destruïdes més de 1.700 ciutats i 70.000 pobles, 32.000 fàbriques i 84.000 escoles, 60.000 km de vies de ferrocarrils destruïdes i van ser arrasades 98.000 comunes camperoles.

El dia 23 era enterrat solemnement a les muralles del Kremlin Jhon Reed, delegat de la Tercera Internacional. Mentre N. Bujarin i A. Kollontai rendien el darrer homenatge a l'autor de la millor obra de la revolució russa: 10 dies que trasbalsaren el món, una pancarta sobre la seva tomba proclamava: «Els líders moren, però la causa perdura», Pelai Pagès.

El 1991, avui farà 25 anys que la bandera roja que onejava dalt del Kremlin va ser arriada, no sabem fins quan. I s'hi va issar la russa. Amb aquest gest es va posar punt i final a l'URSS -Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques- i van liquidar el que en la premsa general contrarevolucionària del món capitalista occidental l'anomenaven com un projecte fallit nascut el 1922, com un estat marxista liderat per Vladímir Lenin. I seguit pels seus hereus com Lev Trotski que encara lluiten per crear la Quarta Internacional Socialista.

Des del principi d'aquest any 2017 estem molt atents per tot el que ens ve de la vella i nova Rússia.E estem analitzant des de tots els punts de vista els èxits i fracassos de la Revolució d'Octubre de 1917. Ens crida molt l'atenció que els números especials, articles i notícies dels mitjans de comunició occidentals són obertament, com ja hem dit, contrarevolucionaris i negatius sobre l'experiència de les idees socialistes.

Una de les notícies que ens venen de Rússia i del seu retorn al capitalisme és el següent titular: Kalàixnikov, passa a mans privades. En aquest any que Rússia no celebra el seu 100 aniversari de la revolució, la notícia que ha passat gairebé inadvertida és que el Kremlin del senyor Putin fa la seva enèssima privatització i l'estat es prepara per desvincular-se d'una de les empreses més conegudes del món: Kalàixnikov, el legendari fusell d'assalt AK47, l'arma predilecta dels soldats, guerrillers, màfies, traficants de tot el món. El nostre escàndol no ens ve perquè la indústria d'armanent retorni a mans privades, la nostra crítica és veure com les propietats societats cauen a mans d'un capitalisme salvatge, mafiós i especulatiu. Que és el bressol fundacional de tots els grans capitalistes i futures oligarquies de banquers, financers, homes de negocis d'Amèrica o Europa, on els seus ja blanquejats hereus multimilionaris crearan les grans fundacions filantropicoculturals com els Rockefeller, Morgan, i els espanyols March, Botin, Fainé...

L'altra gran notícia que ens ha corprès és que mentre a les grans capitals russes van desapareixent les monumentals estàtues de Marx, Engels, Lenin... cosa difícil de fer-les desaparèixer totes, ja que en feren a milers, i no citarem les de Stalin, que torna a estar de moda, volem destacar que un dels principals de la Revolució d'Octubre com Lev Trotski, assassinat pels estalinistes a Mèxic, no ha tingut mai cap estàtua a Rússia i en els llibres d'història estava prohibit citar-lo i eren censurades les fotos en què sortia.

En canvi, a la nova Rússia dels oligarques i neocapitalistes, reconvertits en nacionalistes i imperialistes, tornen a parlar de la mare Rússia i aixecar nous monuments als antics dèspotes emperadors com Vladímir, que va obrir les portes dels cristians a Rússia. I a la ultrareaccionària església ortodoxa russa se li han tornat a deixar obrir tots els temples per fer el culte, presidits i beneïts pel president Putin excap de la KGB, acompanyats pels nous multimilionaris, oligarques, enriquits amb la compra de les millors exempreses estatals, en teoria, propietat dels pobres treballadors russos que de tot el poder dels soviètics han passar a ser i seguit sent més explotats pels nous propietaris.

A l'antiga URSS els treballadors tenien assegurada la feina, l'habitatge, l'educació, la sanitat, calefacció, transports gratuïts. Avui a Rússia, com a tot arreu, amb el triomf del neoliberalisme americà del lliure mercat ha tornat el darwinisme social depredador que tot té un preu i campi qui pugui, de tots contra tots. I que suri el més rapinyaire i sense escrúpols.