Les enquestes ja han començat a marcar l'agenda de missatges estratègics dels partits. Que Ciutadans apareix com a primera força en vots, la resta de partits es conjuren per desacreditar la seva líder, Inés Arrimadas, deixant en segon terme el seu programa. Que Puigdemont, al capdavant de Junts per Catalunya, enxampa ERC en intenció de vot, sobretot després del bany de multituds a Brussel·les, Marta Rovira i els membres destacats de la formació republicana no empresonats comencen a mostrar signes de nerviosisme i a aparèixer a les televisions amb declaracions no massa afortunades. De moment, quan falten vuit dies de campanya, un temps suficient per capgirar alguns resultats, Iceta continua essent reconegut com a un afamat ballarí de discoteca i Domènech com el delfí de l'alcaldessa de Barcelona. D' Albiol no cal parlar perquè ell sol està fent per maneres de quedar l'últim. La CUP no fa soroll, sap que té el seu suport electoral per una militància que li és fidel i, si les coses rutllen com apunten diversos sondejos, podrien tornar a ser una força cabdal al Parlament. Ens esperen tres dies consecutius i determinants. Del 21 sortirà el nou govern català en el qual hi ha dipositades moltes expectatives: esperança de recobrar la normalitat i la vida sense ensurts, de no sentir parlar més del 155 i de tenir novament un president de la Generalitat amb capacitat de concitar sensibilitats diverses. El 22 és el dia de la Loteria Nacional, una altra data esperançadora per a molta gent que confia a ser l'afavorit i deixar enrere les misèries que l'han oprimit massa temps. I el 23 es juga el partit més joiós de la lliga, el clàssic entre el Reial Madrid i el Barça. Tres dates, tres fites, tres anhels.
