Hem passat l'equador de la campanya electoral. Res fa pensar que les enquestes siguin aquest cop més fiables del que ho han estat a les darreres eleccions, però una anàlisi conjunta de totes les que s'han publicat fins ara ens permet extreure algunes conclusions. Primera: avui ningú dona ja per fet que es repetirà segur una majoria independentista al Parlament. Segona: ERC ja no té garantit ser la primera força sobiranista. Tercera: Junts per Catalunya és la llista que més ha crescut en expectativa de vot des que va començar la campanya, sempre a costa dels republicans. Quarta: Ciutadans apareix amb possibilitats de ser la candidatura més votada. Cinquena: l'única majoria que sempre suma és la de les forces d'esquerra. Però amb una setmana per davant, amb un nombre tan alt d'electors que es reconeixen indecisos i sense tenir clara quina serà la participació final, encara pot passar de tot. A qui beneficiaria una participació rècord? Tot apunta que el 27-S va ser el punt més alt de mobilització del sobiranisme, així que tot el que superi el 75% reforçaria principalment les altres opcions. Cap on s'inclinaran els que no saben a qui votar? L'única dada pública que coneixem és la que proporciona l'enquesta del CIS, que diu que la principal bossa d'indecisos està en els antics electors del PSC i dels Comuns. És normal que s'hagi visualitzat ja una pugna entre les dues formacions per captar entre aquest votants. Però mentre els socialistes miren de pescar ara principalment a l'espai dels comuns aquests intenten seduir també l'electorat de la CUP, que tot i presentar-se han optat per una campanya de perfil molt baix. Encara hi ha temps per a altres estratègies, però si aquesta és consolida i els surt bé pot ser decisiva per, d'una banda, eixamplar l'espai constitucionalista i, per l'altre, reduir l'independentista.
