14 de desembre de 2017
14.12.2017

A una setmana de les eleccions

14.12.2017 | 07:12

D'aquí a una setmana estarem votant. Només falten set dies per resoldre una de les principals incògnites que tenim com a país: què pensen els catalans del que ha passat aquests darrers dos anys. En una setmaneta tindrem una foto de l'estat d'ànim del país i de com els catalans han volgut repartit el pes de cada opció política. Amb aquest repartiment estaran també expressant quina creuen que és la sortida a la situació actual.

Però em temo que ens queda molt més lluny resoldre l'altra gran incògnita: qui serà el nou president i quin govern tindrem.

Però encara falta una setmana i en aquests set dies poden canviar moltes coses perquè, tot i que sabem que gairebé tothom votarà, encara hi ha molta gent que dubta de quina opció acabarà prenent.

M'agradaria, doncs, assenyalar algun dels punts que crec que seran centrals en els dies que queden de campanya.

- El pols independentista. Dins l'independentisme hi ha una verdadera pugna per l'hegemonia. Una batalla que es disputa vot a vot, carrer a carrer i a part dels dos actors principals –Junts per Catalunya i ERC– aquest duel també comença a afectar la CUP. Bàsicament perquè l'eix de discussió dins l'independentisme ha variat des que es van proclamar les eleccions i ara es disputa al cor de l'independentisme: la unilateralitat. El camí unilateral i l'aposta per la República continua essent el marc majoritari dins l'independentisme, segons les enquestes, i és on es lliurarà la batalla. A risc de deixar fora una part de l'independentisme que no veu aquest camí com el que toca en el moment actual. Encara hi ha molts vots indecisos en aquest espai i els propers dies seran clau. Perquè més enllà dels equilibris de força dins del bloc independentista, també està en joc si aquest manté la majoria en escons al Parlament o per contra perd una majoria que sempre ha tingut.

- El tercer bloc. En aquestes eleccions no només hi ha els malanomenats blocs de la DUI i el bloc del 155, hi ha també el tercer bloc. I aquest espai, electoralment parlant, no és tan potent com els altres dos, però tampoc és menor. Està a l'entorn del 25% dels vots. I se'l disputen Comuns i socialistes. És una de les grans batalles d'aquestes eleccions i fins el 21 no sabrem finalment qui s'acabarà imposant. Veurem com acaba, però segurament és l'espai on hi ha més indecisos que es decidiran en el que queda de campanya. Aquest també és l'espai que acabarà decantant majories en el nou Parlament.

- Ciutadans i comuns a les enquestes. Un dels errors principals de les enquestes que s'han publicat és no entendre suficientment els canvis polítics que s'han produït en aquest país en els darrers dos anys i l'estrany cicle polític que estem vivint. I d'aquí sorgeixen molts errors en llegir i, sobretot, estimar i projectar resultats. Fa dos anys i mig, ni Ciutadans ni Podem eren al Congrés dels Diputats. I alhora en el darres dos anys, hem repetit dues eleccions generals que ha suposat la irrupció d'aquests dos nous partits amb més de vuit milions de vots. Per què ho dic tot això? Doncs perquè les enquestes llegeixen la realitat actual a partir del record de vot del 27 de setembre del 2015. I després del 27-s van passar moltes coses. I molts electors confonen el que han fet en les eleccions posteriors amb el que van fer a les darreres catalanes. I això afecta l'estimació de vot. Afecta directament aquests dos partits però de retruc la resta de formacions. Crec que aquí hi ha una de les claus d'aquestes eleccions. A entendre la realitat electoral sorgida d'un cicle massa intens.

- Pensar en el 22-D. El 21 de desembre no es resoldrà res. Ni el 22. La dispersió del sistema de partits a Catalunya fa que sigui molt complicat configurar una majoria de govern. Es necessiten com a mínim tres partits en el millor dels casos. I fins i tot en la situació que no es necessités un quart partit –difícil, ja que sembla que serà necessari- tampoc està clar que hi hagi tres partits que puguin compartir un projecte comú. Cinc anys de procés han tensionat tant que s'ha arribat a un punt en què la majoria de partits opta per un maximalisme que dificulta arribar a acords. És per això que aquells partits que en aquesta darrera setmana sàpiguen mantenir votants i alhora no tancar-se portes a l'hora de formar coalicions per després del 21-D, estaran guanyant la partida. Seran molt interessants els matisos d'aquests dies, justament quan més els preguntin per a futurs pactes.

Aquests crec jo que són els focus d'aquesta darrera setmana de campanya. En el meu proper article ja tindrem resultats, però dubto molt que tinguem president/a ni govern.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema