Penedits els vol Déu. El Partit Popular ha portat al Congrés una proposició no de llei per demanar als ciutadans espanyols que no boicotegin la compra de productes catalans, especialment aquells de tradicional consum en el període nadalenc. Com el cava, que és la beguda amb la qual la majoria de la població sol brindar copa alçada per un feliç i pròsper any nou. Aquest és, resumit, l'objectiu últim de la iniciativa parlamentària encara que en el text de la proposició s'al·ludeix a la defensa de la marca Espanya, deteriorada greument per la irresponsabilitat dels partits independentistes.

Però si perniciosa i irresponsable és la conducta dels separatistes encara podria ser-ho més (en opinió del partit del Govern) la dels ciutadans espanyols que s'apuntin a la campanya de boicot contra els productes catalans, ja que causen un clar perjudici a l'economia estatal i per tant a boicotejadors i a boicotejats. I la que ha emprat les paraules més dures va ser la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría per a qui ni tan sols l'«odi a Espanya» dels independentistes justifica una resposta tan «irracional i contrària a la convivència».

Vist des de la distància, la iniciativa sembla sensata i cal felicitar-se del canvi de rumb del PP, un partit que va fer de l'anticatalanisme un dels fonaments de la seva estratègia política. Una estratègia que a mesura que li restava suports a Catalunya se'ls centuplicava a la resta d'Espanya. I tants suports li furtava que va arribar un moment en què es va estendre la sensació que l'Estat havia abandonat aquella autonomia i aquesta quedava a mercè dels separatistes. Mentre això tan greu passava, Don Mariano i els seus acòlits jugaven al corro de la patata, recollien alegrement milions de signatures al carrer contra el projecte d'Estatut de Catalunya, i finalment presentaven recurs davant del Tribunal Constitucional contra un text que ja havien raspallat prèviament Guerra al Congrés i Zapatero i Artur Mas en diverses cites clandestines a La Moncloa. Molts observadors -inclosos entre ells alguns notables del PP- opinen que el llavors cap de l'oposició parlamentària no va estar gaire afortunat en aquella ocasió i ha contribuït no poc, amb la seva deixadesa, a organitzar l'embolic sobiranista que patim.

Bé, tot això ja és història, però convèncer ara el mateix sector de l'opinió pública que es va encoratjar (més o menys explícitament) a boicotejar productes catalans que deixi de fer-ho sembla tasca difícil. I més encara si s'utilitzen arguments d'oportunista patriotisme comercial. Les inèrcies de consum, un cop posades en marxa, són complicades de canviar, i a qui ha optat fa anys per comprar cava Rioja, valencià o extremeny en comptes de català se li farà gairebé impossible la marxa enrere. Sobretot si està conforme amb la qualitat i el preu ofert.

El cava és, fonamentalment, un producte de temporada i les opcions de fer un bon o mal negoci amb la seva venda s'esgoten en uns dies. Afortunadament, el paladar té les seves pròpies regles i encara no s'ha polititzat. Llegeixo a la premsa que el cava català (de cultivadors clarament espanyolistes) ha resistit bé en el mercat interior i ha augmentat notablement en l'exportació. Caldrà brindar per això.