Va ser en la campanya electoral de l'any 1992. George Bush (pare) era favorit pels seus èxits en política exterior quan l'equip de Bill Clinton va encunyar la frase «és l'economia, estúpid» portant la campanya als temes més propers al ciutadà, fet que li va permetre guanyar les eleccions.

Una cosa així podríem dir a l'acostar-nos als accidents de trànsit i les seves dramàtiques conseqüències.

Per justificar que han augmentat els accidents i les víctimes mortals se'ns diu que la culpa és de l'envelliment del parc de vehicles. Avís, no hi ha cap evidència científica que l'envelliment del parc de vehicles pugui justificar l'augment de les víctimes mortals, no hi ha notícies que els conductors s'estiguin quedant amb el volant a les mans per haver-se trencat la direcció o que el trencament d'algun eix o la pèrdua d'alguna roda hagi estat la causa dels accidents mortals. A més, dir això significa menysprear el treball de les inspeccions tècniques de vehicles que precisament hi són per això, per garantir les condicions de seguretat dels vehicles a partir del seu quart any.

També sentirem a dir que la culpa és del mal estat de les carreteres. Avís, no hi ha cap evidència científica que el mal estat de les nostres carreteres pugui justificar l'augment de víctimes mortals, no hi ha notícies que la gent s'estigui matant pels esvorancs o deficiències en el paviment, entre altres raons, perquè es demanarien responsabilitats a les administracions titulars. És veritat que s'han reduït els pressupostos dedicats a conservació i manteniment, però responsabilitzar de l'augment dels morts a les nostres carreteres és una exageració i una frivolitat.

I al final, com si es tractés d'alguna cosa inqüestionable com la llei de la gravetat, ens diran que com que estem sortint de la crisi econòmica han augmentat els viatges i com que han augmentat els viatges han augmentat els accidents i els morts. Aquí convé recordar que, de l'any 2004 al 2010, cada any van augmentar i molt els viatges i cada any van disminuir i molt les víctimes mortals per accident de trànsit. Conclusió, els morts poc tenen a veure amb el nombre de viatges i més tenen a veure amb les polítiques de seguretat viària.

Arribats a aquest punt és quan cal exclamar «és la velocitat, estúpid» igual que va fer l'equip de Bill Clinton per reorientar el debat.

En seguretat viària sabem que a més velocitat, més accidents i sobretot més gravetat en les lesions, que en cas d'atropellament a 60 km/h no se salva ningú, que a 80 km/h necessitaràs 55 metres per aturar-te per molt ABS que tinguis i que les famoses estrelles Euroncap de seguretat es fan amb col·lisions frontals a 64 km/h i a partir d'aquesta velocitat millor que tinguis sort.

Sabent tot això els explicaré el que hem fet a Espanya amb la velocitat a les carreteres convencionals o el que és el mateix, a les carreteres amb doble sentit de circulació sense separació física.

En el nostre país, el 75% dels morts en carretera és en carreteres de doble sentit compartit i a l'any 2016 van ser 964 morts, que són molts morts.

La velocitat límit a les carreteres convencionals és de 100 km/h o 90 km/h, depenent de l'amplada del voral. Com que sona estrany que el conductor hagi d'estar pendent de l'amplada del voral, l'any 2011 es va proposar igualar la velocitat límit a 90 km/h amb independència de l'amplada del voral per homologar-nos amb els països de referència de la UE, per simplificar el quadre de velocitats límit i per facilitar la comunicació al conductor. La mesura és de fàcil explicació, de senzilla implementació i amb resultats favorables per a la seguretat viària.

Set anys després, amb els morts per accident de trànsit pujant i concentrats en les carreteres amb doble sentit compartit, no hem fet res i mentre a França ja han obert el debat sobre la reducció de la velocitat límit de les carreteres convencionals de 90 a 80 km/h, amb els contundents arguments que és en aquestes carreteres on es concentren la immensa majoria dels accidents mortals, que la velocitat és un factor que intervé en tots els accidents ja sigui com a causa o com a agreujant de les lesions i que s'estalviaran 450 morts cada any. Amb la metodologia i els criteris que apliquen els francesos, si a Espanya abaixéssim la velocitat límit en les carreteres secundàries de 90 a 80 km/h es podrien evitar 192 morts cada any. El debat està servit.

Però sembla que al nostre país ens agrada més buscar culpables que trobar solucions.