16 de desembre de 2017
16.12.2017

Acord o vergonya

16.12.2017 | 07:09

L'acord del Consell de Ministres espanyol del 21 d'octubre, que aplica l'article 155 a la Generalitat, estableix que les mesures «es mantindran vigents i seran d'aplicació fins a la presa de possessió del nou Govern de la Generalitat, resultant de la celebració de les corresponents eleccions al Parlament de Catalunya». El dia que hi hagi nou Govern desapareix el 155, i perquè tornés, com amenacen uns i temen altres, caldria repetir tot el procés: requeriment formal, proposta de mesures i aprovació del Senat. Per tant, com més aviat es constitueixi el nou Govern, més aviat acabarà aquest aspecte de la situació excepcional que viu la política catalana.

Però formar govern podria ser complicat si es confirmen els pitjors pronòstics i la fragmentació del nou Parlament, sumada al clima d'incompatibilitats i desqualificacions, impedeix formar majories clares i estables. Les lleis estableixen una sèrie de terminis per constituir la cambra i intentar la investidura del nou president de la Generalitat. Però si al cap de tres mesos de les eleccions no s'ha aconseguit, es torna a convocar els ciutadans a les urnes. Això va estar a punt de passar ara fa dos anys, quan Artur Mas no va aconseguir prou suports i va haver de deixar pas a Carles Puigdemont perquè la CUP accedís a desbloquejar la situació en el darrer minut.

En la situació present, el fracàs del procés d'investidura allargaria prop de mig any la vigència de les mesures del 155. Seria Mariano Rajoy qui dissoldria el Parlament i convocaria les noves eleccions. Una possibilitat que hauria de posar els pèls de punta als partits catalanistes. Mig any més de 155 perquè no han estat capaços de posar-se d'acord i investir un president seria un desastre que exigiria la renúncia de tots els dirigents.

Per simple vergonya, el conjunt de partits contraris al 155 haurien de ser capaços de posar-se d'acord, si cal i si sumen prou diputats, per lligar la investidura i formar un Govern. Ni que sigui per garantir que el decret de noves eleccions porti la signatura d'un president elegit pel Parlament de Catalunya, i no la de Mariano Rajoy. Si això ho tenen clar, la resta és negociable, des de la forma de triar la persona fins a la composició del Govern i els mecanismes de control. Recordem que qualsevol diputat pot ser president, no cal que hagi encapçalat la seva llista. Qualsevol persona amagada en les profunditats d'alguna candidatura, que caigués bé a tothom, faria el fet.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema