El dietari

Estrena del Cyrano de Bergerac de Lluís Homar a Girona. Estic molt espantat quan comença la funció amb un Cyrano dins d´una acadèmia d´esgrima i vestit de blanc. Soc conservador en l´àmbit artístic. Hamlet m´agrada veure´l interpretat dins d´un castell i no vestit d´obrer parlant del seus turments en una cadena de muntatge de la Seat per fer un Hamlet «actualitzat i més social», com diuen ara quan es fan rucades d´aquestes. De la mateixa manera que en Cyrano no el relaciono amb una escenari ple de ferros. Ningú toleraria acolorir el Guernica per experimentar una nova experiència artística. Al igual que seria estúpid reescriure A sang freda. En canvi, en el teatre modern podem trobar-nos Medea i Creont xerrant en vers mentre pixen drets en uns urinaris d´homes per donar un aire LGTB a l´obra d´Eurípides. Dit això, la interpretació de Lluís Homar és apassionada i té moments poderosos i brillants. I aquesta Roxanne definitivament m´enamora. A mesura que avança l´obra, Homar aconsegueix obrir una ment obtusa i em captiva la història, tan com el Cyrano de Flotats al Poliorama o el de Belmondo al Marigny. La interpretació de l´actor fa que s´esfumi l´escenografia tipus Tate Modern i que acabi veient amb els meus ulls una escena de guerra real, olorant els pastissos de Ragueneau, olorant les flors del balcó de Roxanne o il·luminat per la imprescindible lluna. Al final, aquest Cyrano m´ha ferit.

Diumenge · Àrees de servei

Circulo per l´autopista a França. Arribo a una àrea de servei, aquells espais plens de gent cansada on venen aigües i gasolina a preus astronòmics. Les àrees de servei de l´autopista són llocs desplaents, amb bastes taules de fusta per dinar impregnades d´oli podrit i plenes de formigues, i que bàsicament serveixen per orinar. Sorpresa majúscula, aquesta de Narbona l´han batejat com àrea Charles Trenet, en memòria del narbonenc autor de belles cançons com La Mer o Douce France. No m´imagino l´àrea de l´Empordà de l´AP-7, un lloc sinistre i amb molts episodis criminals, batejada com àrea Lluís Llach, en honor al cantant de Verges. Trenet cantava: J´ai connu des paysages et des soleils merveilleux. Però una àrea de servei no seria el cas. Narbona té espais honorables i bells per homenatjar el cantant. Estic convençut que hi ha millors maneres de distingir un fill il·lustre, que no passa per posar Charles Trenet a un lloc tan repugnant i poc glamurós com és una àrea de servei.

Dilluns · Plaça 1 d´octubre

No és una decisió menor canviar el nom de la plaça de la Constitució de Girona per plaça de l´1 d´octubre. Representa un trencament sentimental amb quelcom que ha marcat les regles del joc durant 40 anys. Els impulsors del canvi diuen que és impossible combregar amb una Constitució que va permetre que la Policia Nacional i Guàrdia Civil agredissin amb vilesa la població civil que es disposava a votar. El Govern diu que els va estomacar perquè participaven en una votació il·legal. Aquí està el gravíssim error que va cometre l´Estat. L´acció de votar mai és il·legal. La il·legalitat l´haurien comès, en tot cas, els qui ho van organitzar, tots ells processats, en presó preventiva o a l´exili. El gravíssim error de l´Estat va acabar amb una agressió i una vexació massiva que ha destruït per sempre més, entre una part majoritària de la població de Girona, la credibilitat de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil. També ha expulsat molta gent d´una Constitució que va permetre un maltracte insà i violent, quan era tan fàcil com permetre la votació i no reconèixer el resultat.

A partir d´aquí, agradi més o menys, el canvi de nom de la plaça es farà si així ho vol la majoria.

Dimarts · Prendre part

La Guàrdia Civil de Portbou està fent campanya electoral a favor d´Inés Arrimadas. Des de les lletges restes de la caserna que queda al bell mig del poble, al costat d´un lleig i descurat solar, pengen símbols de la candidatura de Ciutadans. Des de fa temps els grapat d´agents d´aquest cos i militants independentistes del poble van a la grenya. Però ara la Guàrdia Civil ha anat més enllà i ha decidit entrar en campanya.

Dimecres · Els bufons

El veí de Jafre i Joglar jubilat Albert Boadella és a l´unionisme el que Toni Albà a l´independentisme. Són dinamitzadors cada un de la seva parròquia, i provocadors amb molta audiència. Aquesta setmana, un li ha dit puta en vers a una Inés, mentre que l´altre s´ha proclamat avergonyit de ser català, sobreescalfant tots dos els «debats» a les xarxes socials, aquest òptim refugi de cretins on quasi tots hi traiem el nas amb una freqüència desigual.

En el passat, els bufons, trobadors i comediants, llançaven les seves provocacions i escarnis damunt un escenari o ho deixaven dit pels carrers dels pobles. Ara les propulsen a través dels mitjans de comunicació de masses, amb l´anomalia que molta gent se´ls acaba agafant seriosament. Quants bufons i comediants haurien mort decapitats si durant els segles passats haguessin existit les xarxes.

Dijous · Fer-se gran al Motel

La silueta encorbada de Jaume Subirós cuinant delicadament una becada domina el menjador. La carta de tardor ens proposa una llebre a la Royal, un risotto de tòfona blanca, una amanida de mongets o un filet de bou a les tres cebes.

Nit de dijous de desembre amb una llum confortable al Motel, el restaurant més original d´avui en dia a les comarques de Girona. Tota una paradoxa perquè la seva originalitat rau a venerar amb rigor el passat sense renunciar a allò que és nou però no pirotècnic. Queden escassos restaurants que ens permetin viure la cuina immortal. I aquest és el millor d´aquí i la constatació que les estrelles Michelin són una tirania francesa. Una tatin de perfecta factura presideix l´irresistible carro de postres. De sobte, s´estén per la sala un subtil flaire dolç de cafè, rom i pela de llimona, i es divisa una columna de foc blavós que surt del mig del gran menjador. El maître està preparant les postres règies del Motel: els taps de Cadaqués. Al temps que el carro de formatges anglesos, francesos i catalans es passeja majestuós de taula en taula. Al Motel vaig aprendre a adorar el formatge, li confesso al mestre Subirós. «Quan aprecies el formatge és que t´has fet gran i la vida et demana calci», respon amb la seva fina ironia. Diu Xavier Fabres que al Motel es troba el Sant Greal. Soc incapaç de portar-li la contrària.

Divendres · Conte electoral

«Pare, que has fet avui a la feina?». És una pregunta habitual d´un fill a un pare. Normalment es respon amb orgull. No m´imagino contestant cap dels senyors de la Junta Electoral Central, que darrerament han protagonitzat alguns dels episodis més dissortats i esperpèntics de la història de la democràcia: «Avui, fill meu, he despullat un arbre de Nadal a Girona. L´he fet pelar a la policia perquè en lloc de llacets vermells, els havien posat grocs, els molt sediciosos». I costa d´imaginar aquest nen al pati de l´escola quan un amic li pregunti a què es dedica el seu pare.

Però si una cosa costa d´imaginar encara més, és un senyor de la junta electoral, vell i ja en l´ocàs de la vida, en un balancí a Madrid, passant comptes, com míster Scrooge, amb l´esperit nadalenc, turmentat perquè una vegada va prohibir un arbre de Nadal. Quina bestiesa! Quin despropòsit! Quanta misèria intel·lectual!