Un any més: el canvi d´una xifra en el calendari. Als joves, els sembla que creuen un llindar especial, i les celebracions tenen l´atractiu de la novetat i la frontera vençuda. Els més veterans, encara que ho neguin, accepten la trobada com la ocasió per compartir taula, conversa i vida amb la gent que estimen i els estima.

Les festes tenen regust d´anunci televisiu, de publicitat repetida, però estan fetes amb la matèria de la companyia, l´amistat, i de la petita victòria contra la monotonia, que és compartir i voler ser feliç amb els teus. Endegar una nova etapa, plena d´oportunitats. Les festes són un ideal i una promesa. L´anglès, el parlaràs, ehem, amb fluïdesa. La Loteria, l´Euromilions, la Primitiva, són senyores que acceptaran els teus encants de jugador. I el gimnàs intensiu millorarà la teva condició física.

Però per damunt de les fites que ens imposem, per moda i perquè sabem que són positives, ens cal, com l´aire que respirem, reivindicar el nostre espai. Reclamar l´oasi on esgarrapem els minuts preciosos d´estranya felicitat, fent allò que ens agrada. Pujant un hort, fent ceràmica. Llegint dins del silenci. Trobar aquests plaers creatius, o cercar la pau en una església silenciosa, entre setmana: la tornada a la fe. O restar sota el sol del migdia, absents del brogit, els nervis i el dolor, a prop de la muralla. Són maneres de ser una mica més grans, també un xic més savis. I amb la humilitat de saber que, malgrat ser tan petits i tan fràgils, mereixem la felicitat màxima.