Nou Parlament
Aproximadament la tercera setmana de gener de 2018 es constituirà el Parlament de Catalunya de la dotzena legislatura. Els resultats del 21-D orientaran si és possible una nova majoria sobiranista o, en cas contrari, són molt probables unes noves eleccions.
No és ganes de pintar un panorama maniqueu sinó la comprovació que els partits del 155 no estan per bastir ponts amb l´altra meitat. Malament ho tenen els comuns per configurar un tripartit d´esquerres perquè els números no sumen.
I el socialisme espanyol ha probibit a Miquel Iceta exercicis de transversalitat que només poden erosionar més un PSOE avui ja invisible. Des de la constitució del nou Parlament, en deu dies el president del Parlament ha de proposar un candidat a la investidura. Si en dos mesos no s´ha produït una investidura, començarà el compte enrere per a noves eleccions.
Em sembla que en el camí cap a la investidura es practicaran molts de vetos creuats.
Final concessions AP-7
El 2018 és l´any que s´acaba la concessió a Abertis de l´autopista AP-7 en el tram entre Tarragona i Montmeló. No hi ha voluntat de pròrroga. Hauríem de conèixer un projecte de rebaixa substancial dels peatges a Catalunya. Algunes concessions importants, com l´AP-7 de Montmeló a la Jonquera, s´acaben el 31 d´agost de 2021. També l´autopista del Maresme. El començament del final d´un país de peatges.
Autovia A-2
El 2018 tambe és l´any que s´han d´acabar les obres de desdoblament del tram Sils-Maçanet del desdoblament lentíssim de l´ N-II. L´obra de la seu tindrà 3,9 quilòmetres més desdoblats.
Eleccions a Itàlia
El proper mes de març o abril se celebraran eleccions parlamentàries a Itàlia, després d´haver complert un mandat de cinc anys complets, cosa rara a la política italiana. El panorama polític canvia a ritme trepidant. Tres pols i posicions semblants de resultats: el centre-dreta de Berlusconi, el neopopulisme de Beppe Grillo i l´esquerra moderada de de Mateo Renzi. Aquesta setmana que acaba, Berlusconi ha sorprès proposant que l´actual primer ministre, Paolo Gentiloni, un interí circumstancial que aparentment guardava la cadira a Renzi, podria ser el primer ministre de la nova legislatura. Un «govern del president» que sota el patrocini del president Sergio Matarella integrés membres de Força Itàlia -que segurament guanyarà les eleccions- i del Partit Demòcrata.
Nous pressupostos de l´Estat
El PNB ja té practicament decidit donar suport als pressupostos generals de l´Estat. De fet, el pacte firmat preveia un pla plurianual de compromisos i inversions. El dubte és si també s´avindrà a pactar els pressupostos del 2019. Si fos així, la legislatura espanyola arribaria quasi al seu final natural, si no, les eleccions podrien coincidir amb les municipals i europees de maig de 2019.
L´agenda nuclear
Els Estats Units declararan el final del pacte nuclear amb l´Iran, la qual cosa pot portar a noves sancions i possibles bombardejos.
L´Orient Mitjà estarà més dividit que mai entre xiïtes i sunites i la bel·ligerància entre l´Iran i l´Aràbia Saudita es por traslladar a un nou escenari bèl·lic al Liban, un dels països més complexos i atractius del món àrab.
