A pocs dies de celebrar-se les eleccions catalanes (amb un resultat obert i que, segons les enquestes, donarà una difícil governabilitat), sí que pot elaborar-se un diagnòstic sobre la seva societat, de cara a aconseguir acords duradors.

Per entendre la situació actual, cal partir d'una hipòtesi plantejada pels politòlegs Josep Maria Vallès i Ignacio Molina, en el sentit que la societat catalana no estaria dividida en dos blocs, sinó en tres. En primer lloc (amb al voltant d'un 45% de suport) hi hauria els independentistes, molt mobilitzats durant els últims set anys i que han guanyat suports després de recollir el descontentament propiciat per la crisi de 2008 i la sentència de l'Estatut, de 2010. Un segon grup estaria format pels constitucionalistes (al voltant d'un 30%), passius fins fa pocs mesos, però que s'han activat davant la primera vegada que van percebre un risc de secessió, l'octubre passat. El seu vot es concentrarà, majoritàriament, a Ciutadans (després de percebre el PP com una estructura envellida i corrupta).

Finalment, amb un suport que oscil·la entre el 20% i el 25%, hi hauria les opcions intermèdies, que no comparteixen la via independentista, però que tampoc creuen en el manteniment de l'statu quo. Del resultat que obtinguin les forces que encarnen aquesta posició (demandants d'un referèndum d'autodeterminació pactat, com Catalunya en Comú o partidaris d'indultar als membres del Govern cessat, en cas de ser condemnats, com ha defensat el candidat del PSC, Miquel Iceta) pot dependre que la societat catalana trobi un terreny comú, que faciliti la cohesió perduda en els últims temps. En tot cas, no sembla que les urnes del dia 21 hagin de solucionar immediatament un problema la solució del qual s'entreveu a llarg termini.