Cartes

Escric aquesta carta amb el cor encongit i la dirigeixo principalment als qui poden encara solucionar alguns dels problemes que em tenen humanitàriament preocupada.

Sí, soc la que fou professora de l´Alícia Sànchez Camacho i li vaig escriure ja fa temps una carta. No repetiré el mateix ni molt menys però voldria fer a ella i el seu partit una pregunta ben senzilla. Quan celebrin el Nadal i mengin torrons i brindin amb cava, sigui o no català, de veritat no els remourà la consciència en pensar que per sa culpa han privat de gaudir d´aquestes festes unes persones que no han fet cap mal i solament defensaren el que el poble els demanava? Quan els seus familiars i ells/es mateixos/es parlin del naixement del Déu nat i cantin nadales, no els farà mal el cor? Em nego a pensar que en dies tan assenyalats que pregonen la pau, l´amor i la felicitat arreu tots ells no tinguin un rau-rau dintre seu. Tant d´odi són capaços d´emmagatzemar? Ens han atonyinat, arruïnat, ens han robat obres d´art ben nostres, tenim gent bona a l´exili i a la presó, ens han tancat ambaixades, la hisenda pròpia fermada... i si poden seguiran perquè aquesta és la seva intenció. Segur que tenen consciència? Ai, Alícia! Qui podia pensar que seguissis militant en un grup capaç de fer tantes barbaritats! I igual per tots els que pensen seguir recolzant no solament el partit governant sinó també els que són els seus acòlits, igual o pitjor que ells.

Voldria que aquest Nadal fos un Nadal diferent, que es comencés un diàleg constructiu, que es volgués entendre els catalans, bona gent i que tots sense excloure ningú poguéssim dir: Bon Nadal de Pau i reconciliació, inclosos els que si res canvia restaran a la presó, i els responsables amb una consciència més tranquil·la després de demostrar que també tenen el seu cor i han fet el que mana el Senyor: Pau i amor entre tots els homes. Aquest fóra un veritable Nadal.

Propaganda electoralf. xavier roca font palau-saverdera

La Junta Electoral que ho està prohibint tot i posa tota mena de restriccions, no té res a dir de la manera que el PP està repartint la seva propaganda electoral, millor dit com està deixant a les bústies els sobres per votar ja preparats amb la papereta a dins i sense cap mena d´identificació?

Mentir i mentirJoan García girona

n Carles Puigdemont acaba de dir que les eleccions de dijous seran la segona volta de l´1-O (sic) i que serviran per treure els presos de les presons. Mentir reiteradament s´ha convertit ja en una patologia. És com quan el mateix Puigdemont va dir a mitjan setembre que «en menys de 24 hores el Departament d´Estat dels Estats Units i la Unió Europea han dit que respectaran el referendum. Hola República». O un tuit de Junts pel Sí en el qual afirmaven que «gràcies a la mobilització de tots, el president de la Comissió Europea ha dit que si votem ´sí´ haurà de reconèixer la República». Ja sabem els resultats: ni un sol país de tot el món ha reconegut la virtual República catalana.

Em pregunto fins quan centenars de milers de catalans s´empassaran les mentides diàries que ens transmeten des de fa anys els independentistes? Res és veritat. Ni referèndum legal, ni República, ni estructures d´Estat, ni els presos sortiran de la presó per un resultat electoral, ni la UE donarà suport a una Catalunya independent. Les úniques veritats són la fractura social, la sortida d´empreses -les més importants del país-, empobriment de l´economia, menys turisme i l´autonomia intervinguda. És aquest el full de ruta que volen els catalans.

Gengis Kahnjoan boronat lecha blanes

Deixant de costat el nacionalisme espanyol franquista que tenim a Catalunya, que no volen que canviï res, tenim uns altres polítics, molt a prop dels primers, que volen, diuen, una Espanya federal, però que tampoc arrisquen gaire més que la seva poltrona.

Ja es veia venir que si els polítics catalans desafiaven la «legalitat espanyola», tindrien problemes, i que l´Estat espanyol se´n refotria per molt que el Poble surtís a protestar; amb l´afegitó que ara hem entès que la UE també se´n refot.

L´Albano Dante Fachín proposa que independentistes i federalistes ens hauríem d´unir per pressionar l´estat. Que potser és el nou Gengis Kahn que desitjo en el meu escrit d´ara fa dos anys, DdeG 20.11.2015?

Unint federalistes i independentistes, la força d´unes 3/4 parts de la població podria estimular un canvi d´estratègia jurídica, per demostrar al Món, que el què es fa no és desobeir lleis espanyoles, sinó recuperar les sobiranies que tenia Catalunya abans de 1714, segrestades per la força de les armes i pel poder que aquestes donen als agressors.

Catalans socialistes n´hi ha, però si voten al PSC, sucursalista del PSOE, o al partit espanyolista C´s (Colono´s), si es manifesten junt amb energúmens que secunden un estat decadent i corrupte, que criden visques al dictador i amenacen de mort el nostre President, serà més difícil d´entendre´ns amb ells.

Independentistes i socialistes dignes, hauríem de lluitar tots plegats i ajudar-nos mútuament a recuperar el què ens pertoca com a part integrant de la Corona d´Aragó i per tant d´aquesta Espanya confederal que ningú més reclama. Primer, recuperem les Constitucions Catalanes, més tard ja parlarem de república. No és fàcil, però, l´estratègia sembla més factible (i més legal) que la emprada fins ara.

Eleccions «antoniòmiques»Mª Teresa Prat banyoles

Segur que molts de nosaltres, alguna vegada, després de llegir el diari de davant a darrere i de darrere a davant, per esprémer del tot el suc d´aquell munt de paper imprès, hem acabat amb un bolígraf o un llapis a la mà, cavil·lant per omplir les caselles en blanc dels mots encreuats. Alguns, potser, pensaran que posar lletres dins d´un requadre és un simple entreteniment, però en realitat, a més de distreure, fer mots encreuats ens ajuda a enriquir el nostre vocabulari, el nostre coneixement, la nostra cultura..., n´aprenem definicions, sinònims i també antònims.

Malauradament, aquests darrers dies, no cal arribar a la pàgina dels passatemps per ampliar el nostre repertori d´antonímia. Només ens cal llegir les notícies que parlen dels fets del nostre país, per fer-nos experts en matèria de paraules contràries. Democràcia i autocràcia, llibertat i empresonament, diàleg i monòleg, afecte i odi, respecte i abús, humilitat i supèrbia, veritat i mentida, realitat i irrealitat, justícia i injustícia, pau i violència... Ja ho veieu: aquestes, més que unes eleccions autonòmiques semblen unes eleccions «antoniòmiques», un joc de contraris...

És trist que sembli que hi hagi qui s´ho pregui realment com això, com un joc, un passatemps, on el guardó de la victòria és l´únic que vol... La vida d´un poble, la seva gent, la seva cultura, la seva llengua, el seu tarannà, les seves arrels... no són un joc d´antònims, són sinònims només d´una paraula: estima.

Majoria silenciosajaume paradeda pla riudarenes

Als voltants dels anys cinquanta, un gran col·lectiu de persones es va incorporar a Catalunya, era gent humil, bona gent, que procedia de diferents regions espanyoles. Venien a buscar una oportunitat per refer la seva vida, se´ls va acollir amb generositat i ells i elles es sentiren integrades, conservant els seus costums i respectant els nostres, tot era una bassa d´oli, i les sardanes es barrejaven amb les sevillanes.

Tota aquesta gent és la que en podríem dir la majoria silenciosa i molt segur que el seu silenci es deu a la vergonya que senten a l´escoltar les mentides que diuen els presidenciables, Inés Arrimadas (Cs) i García Albiol (PP) aquests són els personatges que amb l´ajuda de Miquel Iceta (PSC) han destrossat Catalunya amb el maleït 155.

Ara esperen el vot d´aquesta bona gent i aquesta bona gent no els votarà perquè coneix molt bé a qui representen. El perfil dels simpatitzants d´aquests presidenciables encaixa més amb els que es manifesten a la plaça de Catalunya amb banderes feixistes i en acabar destrossen la terrassa del Zuric. Farien molt bé d´anar endreçant la Moncloa, treure tots els paràsits que hi queden i de passada marxessin amb ells.

Espanya i Catalunya els ho agrairíem.