20 de desembre de 2017
20.12.2017

Els que lluiten

20.12.2017 | 07:07

Quan felicitem les festes, a voltes passem revista a tot allò viscut: les victòries i els fracassos se succeeixen. Podem ser crítics, però és fàcil culpabilitzar els altres dels nostres errors. No acceptem les crítiques, i cerquem un boc expiatori, per no admetre errades. Sovint vivim situacions complicades: la feina, els diners, la parella o la seva pèrdua. Els desenganys, la desesperació i la manca de comprensió social. Ens bloquegem i no sabem quina drecera seguir.

A voltes pensem que som dins d'una roda de hàmster, i pedalem i pedalem, i ens desgastem per seguir igual. Si estem baixos de moral, podem mirar al nostre voltant i trobarem exemples de gent amb tanta energia i tanta força, que ens deixen astorats. Les persones que pateixen una malaltia com l'esclerosi múltiple, i que esgarrapen al dia tot allò que els pot donar. Des de l'esport, des dels desafiaments i els reptes. Són gent que lluiten per allò que somien, i són més a prop de l'èxit que nosaltres, que ens lamentem, ens arronsem d'esquenes i no fem res.

Aquelles famílies amb nens i nenes pluridiscapacitats. Que s'estimem els infants; que els donen tot l'amor i la força que saben. I són correspostos. Aquells familiars d'un malalt mental, amb una càrrega silenciosa, tan dura i difícil de conviure-hi, i que superen els prejudicis socials per entomar la vida amb normalitat, energia, amor i humor. Hi ha gent que creua oceans de dificultats perquè no coneix límits. Perquè superen les limitacions. Hi ha gent que davant la dificultat, es creix i demostra una energia extraordinària. Hi ha gent que venç totes les barreres, i no es frena davant la indiferència, la incomprensió o l'insult. No els aturen les malalties cròniques; perquè mai se senten vençuts. Hi ha tantes malalties que no veiem, perquè els seus patidors són com invisibles, encara que els tinguem a prop. I la seva lluita és una lliçó d'humanitat i de superació infinites: meravelloses. Per això, quan ens lamentem i creiem que no sortirem mai de la roda de hàmster, mirant cap al lloc adequat, trobem un exemple a seguir. Si comprenem això, superarem els obstacles que ens imposem. És així: nosaltres i les nostres pors marquen, massa vegades, els nostres límits i una vida menys feliç. A vegades som els botxins de la nostra pròpia felicitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema