La fama i el dòping
José L. Lucero Piñol Girona
Tenen moltes coses en comú.
a) És difícil accedir-hi. b) Quan hi arribes no en saps sortir. c)Amb una guanyes diners i amb l´altre, també. d) Si tens fama tens privilegis i si vas drogat, també (atenuants). e) Segons l´ús que s´en faci pot ser bo o molt dolent. f) La fama = versus política i la droga = versus corrupció. g) Molts polítics hi són per la fama, alguns esportistes ho són per la droga. h) A vegades per mantenir la fama necessites la droga i sovint per mantenir la droga necessites la fama. i) Si la droga està prohibida (sense recepta mèdica) s´haurien de fer controls antidòping a tothom (esportistes, polítics, músics, ballarins, escriptors, conductors, ciclistes, vianants, funcionaris, etc.). Molts treuen benefici a través del dòping.
Per què, si hi ha un Comitè per al Control de la Salut i l´Esport d´àmbit estatal, no actua?
Per què, si la Direcció General de l´Esport que acull, regula, tutela i ajuda diferents esports, permet, que jo sàpiga, que esportistes de curses de muntanya i de competicions d´apnea estiguin exempts de passar el control de dòping?
Per què hi ha esports on es detecten més casos de dòping (atletisme, ciclisme, natació, entre d´altres)?
Per què molts esportistes enxampats són asmàtics?
Per què el mitjans de comunicació i organismes cívics obvien aquests «detalls»?
Durant la meva etapa com a entrenador d´atletisme, a una atleta de Girona la van visitar tres vegades en un mes els «vampirs», nom donat als funcionaris que fan els controls.
Seria interessant que les autoritats i el mitjans de comunicació investiguin i ho clarifiquin.
Hem de vigilar amb la cafeïna, la hipnosi i alguns medicaments. També amb alguns «xarlatans» actuals.
Carta oberta
al cap dels ADF
de Lloret de Mar
Joan Llorente Sala lloret de mar
Voldria puntualitzar les declaracions del senyor Martínez en relació amb l´article publicat en aquest diari el 12 de desembre:
1. Sobre el xalet de mostra que diu que estava en desús: fa 40 anys que visc a Roca Grossa, i com a xalet de mostra no l´he vist mai. Sí com a caseta del guarda de la urbanització, oficina de l´empresa que se´n cuidava, com a oficina de l´entitat de conservació, centre cívic i local on tots els residents de Roca Grossa tenim un apartat de correus per recollir la correspondència. Per tant, mai ha estat en desús.
L´entorn no estava degradat ni abandonat, però ara sí que fa llàstima. Un jardinet molt mal cuidat i un espai planer de 6,3x6 (on podíem aturar-nos quan anàvem a recollir les cartes) s´ha convertit en el garatge permanent dels seus cotxes, dos Land Rover, un miniremolc i, fins fa poc, un camió, que no deixen ni pas per anar a recollir les cartes.
2. El pi que van tallar estava molt sa i alimentava una colònia d´esquirols, que estan protegits i en queden molt pocs. Això és ser de l´ADF (Agrupacions de Defensa Forestal)? Amb quin permís varen tallar el pi? És clar, feia nosa per eixamplar el pàrquing i fer-hi cabre els seus vehicles.
3. M´agradaria saber quin tipus de vigilància fan per la zona, i quan la fan. Jo no els he vist voltar per la urbanització. I, com jo, molts diuen el mateix.
L´espai que hi ha darrere del local sembla que el tenen reservat per aparcar els seus cotxes. Se n´han ben apoderat, sense cap mirament envers els que vivim en el sector dels carrers Rossinyol i Llevant, la part de més amunt de Roca Grossa, ja que quan anem a recollir la correspondència no podem parar a l´únic lloc planer que hi ha. Hem de fer-ho al costat de la carretera, amb pendent pels dos costats. Als que ja som grandets o tenim problemes de mobilitat ens costa molt baixar i pujar del cotxe estacionat en pendent, però això no els importa. En aquest espai hi havia un rètol que deia «Reservat per a l´administració. Prohibit aparcar». Van fer-ne molta via a arrencar-lo i aparcar-hi els seus cotxes.
Una mica més amunt, a 300 metres, a l´avinguda Roca Grossa, hi ha molt de lloc per aparcar, però deu ser massa lluny per vostès i s´estimen més aparcar davant de la porta de l´oficina encara que facin anar malament els veïns.
Un apunt més: si amb l´aplicació del 155 les ajudes estan retallades, segons va dir, li recordo que el partit que vostè representava a Lloret és qui aplica l´article 155.
Estic a la seva disposició per si vol aclarir algun concepte més. Gràcies.
Problemes d´aparcament a les rodalies de l´estadi de Montilivi
Narcís Burch i Puigdemont Salt
Sr. Delfí Geli, president del Girona F.C.
Quatre socis del club i en l´actualitat jubilats, en Cecili Rodríguez, l´Antoni Ramos, en Rafel Sala i en Narcís Burch, tots de Salt, es dirigeixen a la junta directiva per tal de poder solucionar el problema de l´aparcament al voltant de l´estadi.
Avui dia 17 de desembre al migdia, i després de veure guanyar el nostre equip contra el Getafe a l´estadi de Montilivi, la nostra alegria es va convertir en tristesa, en veure que la policia municipal ens va posar una multa de 200 euros per tenir el cotxe en una zona on no feia cap nosa, ni ocupàvem la vorera, sinó un espai de terra després de la vorera a tocar del bosc. Aquest fet només es pot entendre com un afany recaptatori per part de l´Ajuntament de Girona, que ens sembla abusiu, per no dir traïdor. Som molts els socis que ens trobem en aquesta situació i això fa molt mal.
És per això que ens dirigim a la junta i principalment al seu president per tal de poder solucionar el problema de l´aparcament d´una vegada. I mentre aquest no estigui resolt, parlin amb l´Ajuntament de Girona i amb la seva alcaldessa, perquè la Policia Municipal no posi més multes als cotxes que no fan cap nosa ni obstaculitzen cap entrada, durant el parell d´hores que dura el partit.
Atentament, Cecili Rodríguez, soci núm. 1.449; Antoni Ramos, soci núm. 1.961; Rafel Sala, soci núm. 1.538; i Narcís Burch, soci núm. 1.539.
Agraïment
pepita caballeria viñolas anglès
La família de la Maria Amor Viñolas agraïm profundament a tot l´equip de professionals de la Residència Santa Anna la seva dedicació, cura, tendresa i caliu humà. Ens hem sentit molt ben atesos. Gràcies.
