21 de desembre de 2017
21.12.2017

Pornocràcia

21.12.2017 | 06:42

Qualsevol que tingui fills adolescents sap, o almenys sospita, la quantitat de pornografia que estan consumint des que van tenir el seu primer mòbil, cosa que sol passar als dotze o tretze anys (en alguns casos, fins i tot molt abans). Se sol parlar molt poc d'aquest consum prematur de pornografia, perquè al cap i a la fi som una societat molt més puritana del que creiem (la tirania d'allò políticament correcte n'és una bona prova), però aquest fenomen és nou en la història de la humanitat i d'alguna manera està deformant completament la visió que molts adolescents s'estan fent del sexe. Abans de res, perquè la pornografia que es consumeix ara no té res a veure amb les revistes eròtiques –tipus Playboy o Interviú– que van circular fins més o menys als últims anys del segle XX. Aquestes revistes tenien nus, és clar, però no tenien gaire més, i fins i tot de vegades els nus es camuflaven amb una suposada fotografia «artística» que distorsionava lleument els cossos gràcies a l'ús de lents especials. Aquesta estètica es denominava flou i la practicaven el fotògraf britànic David Hamilton i molts dels seus imitadors. Totes les pel·lícules de la sèrie Emmanuelle van intentar seguir aquesta via: un erotisme suposadament sofisticat que resultés acceptable per a qualsevol persona sense prejudicis. Amb moltes palmeres. Amb moltes platges. I amb molts servents orientals.

Ara, en canvi, es tracta d'una pornografia molt més perillosa que tota la que s'ha vist des de la invenció de la fotografia. No només es difonen pel·lícules pròpiament pornogràfiques (i en aquestes pel·lícules la dona rep sempre un tracte denigrant perquè no és més que un sac de carn sense voluntat pròpia), sinó també escenes reals de violacions en grup o bukakes en cadena. I això per no parlar de les pel·lícules que inclouen assassinats i tortures i que també es poden trobar amb relativa facilitat, sobretot en aquesta versió encriptada de la xarxa que es diu the deep net. És a dir, que ara no només hi ha sexe a dojo, sinó violacions i agressivitat i un tracte brutal gairebé sempre reservat a les dones. A la pornografia diguem-ne clàssica, el tracte que rebien les dones mai no era bo, però no se solia arribar als extrems de violència i humiliació a què arriba ara. I el pitjor de tot és que molts d'aquests casos són escenes reals que els adolescents interpreten com a escenes «normals», o d'alguna manera desitjables, o que en qualsevol cas el grup d'amics interioritza com una pràctica que hauria de ser habitual i, per tant, acceptada per tots ells (si és que volen ser acceptats al seu torn pel grup). Els energúmens de «la Manada», em temo, seguien aquest patró de conducta.

Cap jove nascut abans de 1985 va veure mai aquestes coses quan tenia quinze anys. I, per descomptat, cap jove que naixés al començament del segle XX va tenir ni la més remota idea de l'existència d'aquestes pràctiques sexuals. En aquesta època les pel·lícules pornogràfiques existien, és clar –el rei Alfons XIII n'era un gran aficionat–, però només es podien veure en projeccions privades amb l'accés restringit a nobles, financers, grans burgesos i gent ben relacionada. El poble, per descomptat, havia de conformar-se amb les pel·lícules de Chaplin o de Laurel i Hardy ( El gordo y el flaco) que es projectaven als cinemes normals, o de vegades sobre un simple llençol que es penjava a la façana de les esglésies.

Fins ara, insisteixo, la pornografia podia ser vulgar, escatològica i humiliant per a les dones, però també podia ser absurda i divertida (com en les pel·lícules del gran Russ Meyer). La pornografia actual, en canvi, és molt més agressiva i violenta (i dic violenta perquè la dona sempre està sotmesa a la capritxosa voluntat dels homes), i mai s'inclina cap a l'humor o si més no la ironia, encara que la pornografia feminista d' Erika Lust procura ser molt respectuosa amb les dones i ha introduït l'afecte en les relacions sexuals. En qualsevol cas, aquesta nova pornografia que es consumeix a tot drap ha disseminat la diabòlica idea que les escenes de sexe en grup han de ser gravades i difoses al més aviat possible. I també ha contribuït a expandir la idea que el sexe ha de ser agressiu i violent i estar desproveït de tota mena d'afecte o fins i tot d'intimitat. Més encara, aquesta pornografia accentua el masclisme de molts adolescents, o els desmunta les poques explicacions que havien rebut sobre la necessitat d'aproximar-se al sexe de forma respectuosa. I el pitjor de tot és que la majoria de joves estan indefensos davant d'aquesta allau. I ningú sembla disposat a ajudar-los.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema