Aquestes eleccions han tingut tres actors insòlits fent campanya per l'anomenat unionisme, que mai sabrem si ha jugat a favor o en contra dels seus patrocinats. Borrell, Valls i Vargas Llosa. I, curiosament, tots tres tenen en comú una carrera política amb frustracions presidencials.
Josep Borrell, que ha intentat ajudar Miquel Iceta, va ser destronat l'any 1998 per Joaquín Almunia com a candidat del PSOE a la presidència d'Espanya. Manuel Valls, que ha fet campanya per Ciutadans i ha amanyagat també el PP després de trair el PSC, el 2016 va perdre les primàries del Partit Socialista Francès (va quedar últim) per optar a la presidència de França. I Mario Vargas Llosa, que també s'ha tenyit de taronja aquestes eleccions catalanes, es va presentar l'any 1990 a la presidència del Perú, però el va derrotar Alberto Fujimori. Vargas Llosa té el Nobel, però no precisament de política, perquè no hi ha res pitjor que et derroti en unes eleccions democràtiques un aspirant a dictador.
Si algú ha jugat fort, aquest ha estat Josep Borrell, que juntament amb Xavier Garcia Albiol és qui més ha ressonat amb un discurs de pinxo luctuós, cridant a la desinfecció de l'independentisme. Iceta sabrà si li ha d'agrair res. Valls ha passejat la seva idea d'Europa, que és l'Europa dels estats cartesians, i per això s'ha dedicat a proclamar les excel·lències de la democràcia espanyola, quan l'1 d'octubre van quedar retratades per tot el món totes les seves greus imperfeccions. I, Vargas Llosa, en principi qui hauria de ser el més creatiu de tots, s'ha dedicat a repetir la mateixa llauna que fa anys que proclama sobre els riscos del nacionalisme i mostrant una visió estràbica de la societat catalana. Com si el problema que hi ha a Catalunya fos un problema del nacionalisme vist des de l'òptica de la primera meitat del segle passat. Vargas, efectivament, és una ment del segle passat.
Els tres convidats especials, com anunciaven les velles sèries de TV l'aparició d'estrelles en decadència, no han servit per a res a efectes demoscòpics perquè difícilment han sumat independentistes a la causa unionista. Possiblement hagin servit per convèncer convençuts.
