Ressaca... electoral. Noves eleccions perquè tot quedi més o menys com estava. Catalunya és Il Gattopardo: tot ha canviat per quedar igual. Mig país estima la república; l'altre mig l'abomina. Ciutadans guanya les eleccions; els independentistes són majoria en escons. I ara què? Puigdemont diu que endavant; Arrimadas, que ni parlar-ne; Esquerra fa tentines; el PSC s'ha quedat a mitges; Domènech, tocat; la CUP i el PP, enfonsats; Rajoy, retratat. I ara... què? L'independentisme guanya en escons, no pas en vots. L'unionisme més vehement, les eleccions, amb més d'un milió de sufragis. I ara què? Fa de mal dir. Tot apunta que la Presidència recaurà en JxCAT i ja es veurà qui serà el president; Puigdemont, tot i el molt bon resultat, ho té molt complicat perquè Rajoy i la justícia no li posaran gens fàcil. Comença a sonar el nom de Jordi Turull, que també té comptes pendents amb el tercer poder de l'Estat. Tot això molt a pesar d'Esquerra, que s'ha quedat a les portes de la victòria i que, lògicament, no ha digerit bé el resultat electoral. Malgrat tot, els partidaris de la república conserven l'esperança. Les urnes també els avalen. Però la desfeta del PP - Albiol hauria de seguir les passes de Jorge Moragas, la mà dreta del president, i plegar- no ajuda, al contrari. Rajoy, ara sí, no té absolutament res a perdre a Catalunya i fa la sensació que serà implacable davant de qualsevol intent de consumar cap nou estat. A Madrid li demanaran mà dura... i la tindrem. El problema continua, l'embolic no s'ha desfet. Les grans empreses han marxat i els perjudicis econòmics de la incertesa política ja fa temps que truquen a la porta. No s'entenen, no s'agraden, no s'estimen, però no els queda més remei que parlar. La solució s'intueix molt difícil, gairebé impossible. Però ha d'arribar. Els uns han de tenir en compte els altres. Cap bloc està en condicions d'imposar res a l'altre, seria un error. Ens esperen més anys convulsos. La ressaca és intensa.
