23 de desembre de 2017
23.12.2017

La seva genitalitat

23.12.2017 | 02:33

Em fico, per fer temps, en un bar on a la barra hi ha diversos diaris del dia. Tot i que és d'hora, ja hi ha gent que els ha llegit. Bé, més que llegir-los, sembla que s'hi han barallat, ja que estan desenquadernats, desencaixats, arrugats, tristos. Un diari trist no és necessàriament el que porta males notícies, sinó el que té una taca de cafè amb llet a Cultura. O una llàntia de greix a Necrològiques.

Agafo el que em sembla menys castigat, l'obro i llegeixo que algú, no sé on, va trobar una sabata amb un peu a dins. El soroll ambiental no em permet concentrar-me en la notícia, de manera que la llegeixo en diagonal, preocupat també per la meva cita amb el dentista, la consulta es troba al portal del costat. Em traurà un queixal que no em causa més que problemes. Mort el gos, morta la ràbia. En la mesura que el queixal forma part de l'esquelet, sento que me n'arrencarà una part. Em venen al cap vitrines de museus en què apareixen calaveres sense dents. Les calaveres tenen la seva personalitat. Què transmetrà la meva d'aquí a cent o dos-cents anys, quan estigui completament descarnada? Inseguretat, pena, ràbia, llàstima?

De manera que una sabata amb un peu dins. Imagino que al final del dia, en descalçar-nos, els peus es quedessin dins de les sabates i un calfred em recorre la medul·la. Això de la medul·la i el calfred no és una manera de parlar, és com sona. Quan la sensació arriba al clatell, un cambrer s'acosta i em pregunta si em passa alguna cosa.

– No em trobo gaire bé –dic.

– Viu a prop? Vol que avisem a casa?

– De seguida se'm passarà, gràcies.

Durant molt de temps vaig dormir amb mitjons per por que els peus se'm desprenguessin dels turmells a la nit. Segons vaig poder esbrinar, és una de les maneres en què es manifesta la por a la castració. Tots som castrables. La possessió d'un penis implica el pànic a perdre'l. Només que aquest pànic es mostra de formes indirectes. La pèrdua de les peces dentals n'és una. Abans d'abandonar el bar, ordeno les pàgines del diari, per a qui vingui al meu darrere. Reconstruir la seva genitalitat, com si diguéssim.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema