Tot el dany ambiental que causem i rebem es pot expressar amb la imatge de la balança. Si posem en un plat la massa de totes les persones que hi ha al món -un autèntic contradiéu- i dels animals que criem (inclosos els domèstics, que no solen destinar-se al consum) i, en l´altre plat, la resta de mamífers salvatges, inclosos lemmings, ratolins i elefants de Botswana, pesem més nosaltres: un quintar, un vot. Encara que ja tenim gairebé mil linxs, cada un amb el seu radiotransmissor, que és el mòbil del felí.

Però aquesta ocupació maníaca i malson de tots els àmbits és la clau d´una possible solució. Islàndia tenia arbres, però els vikings van arrasar l´illa per escalfar-se amb la llenya. Ara que ja saben com aprofitar l´energia geotèrmica i la del vent (de la solar, millor ni parlem), porten molts anys dedicats a repoblar: ja tenen l´1,5% de l´illa guanyada. Sembla poc, però és un 50% més de la que tenien fa un segle. A més han trobat la manera de recollir l´anhídrid carbònic de les combustions, injectar-lo en certes roques i estabilitzar-lo en forma de carbonats. Sí, es pot transformar en roca el carboni que camina solt per l´atmosfera des que vam decidir dedicar-nos a la mineria de l´automòbil.

Però per reduir els gasos d´efecte hivernacle res millor que els arbres que els converteixen en granadina, mojitos i plàtans de Canàries. El bosc era aquest espai de molsa i humit on podíem -encara poden els més agosarats- aconseguir la revelació de que som un amb els fongs i el fulgor dels ocells blaus. Però l´última ­borrasca, nascuda per ciclogènesi explosiva, ha deixat ben poca pluja. La bomba no era ni carcassa. Sí, ja som els únics amos del bosc, ni un bri d´herba s´aixeca sense el nostre permís i això vol dir que el podem netejar, governar els ramats, mantenir obertes les sendes i fer centrals de biomassa. En definitiva, gestionar el que és nostre. Els incendis, en efecte, s´apaguen a l´hivern.