24 de desembre de 2017
24.12.2017

Climatologia nadalenca

24.12.2017 | 06:30

Quan jo em vaig disposar a fer el meu primer pessebre no havia arribat encara el temps de les vaques grasses que hem viscut fins abans de la crisi que encara ens afecta. Han passat molts anys, més de vuitanta, i les despeses es comptaven mil·limètricament. Especialment si no es tractava de coses absolutament necessàries. Compràrem les figures imprescindibles, a Ca l´Escolà , del carrer de Canaders, que era on es trobaven a millor preu. La Carmeta, una pagesa d´Aiguaviva, amiga de la nostra família, em portà el suro necessari. Un amic nostre que treballava a la Gròber em proporcionà escapçadures de coco que simularien la neu que emblanquinaria les muntanyes. Semblava imprescindible que les muntanyes del pessebre fossin nevades. I que tot l´ambient fos de fred intens. Malgrat que també hi poguéssim encabir un camp de blat a punt de segar. O unes dones que rentaven al riu i un pescador de canya que no anava preparat per suportar un fred excessiu. Mentre que els pastors que es dirigien a la cova s´abrigaven amb uns gruixuts tapaboques. I els pastors que reberen l´anunci del cor d´àngels s´estaven escalfant entorn d´una foguera.
Ha estat un lloc comú associar el fred al Nadal. Fins i tot d´una manera exagerada. Sí que hem viscut Nadals freds, molt freds i fins i tot amb neu als carrers. Però també en podem recordar amb un temps benigne i no diré amb calor, però sí amb una temperatura molt suportable.
Vulgarment solem situar el Nadal al cor de l´hivern, quan en realitat, per Nadal l´estació freda tot just acaba de començar. Però parlar del fred de Nadal és la cosa més freqüent. En parla la gent del carrer. Ho fan els poetes. Ho diu el cançoner popular. Es representa en postals de felicitació, i en les il·lustracions de textos nadalencs. Ho confirma la nostra manera de vestir i d´abrigar-se, especialment quan anem a la Missa del Gall. Recordo haver vist senyores d´edat avançada anant a l´església portant una arquilla per escalfar-se els peus. I altres amb una manta de viatge per protegir-se les cames. Una ben característica estampa nadalenca és la d´un grup de persones, ben abrigades, anant apressades per un camí gebrat fent cap a l´Església rural per participar en la Missa del Gall.
Actualment les dotze de la nit per molta gent és mitja tarda; però molts anys enrere una bona part de la població ja estaven en ple son. En moltes cases se sopava a les vuit i havent sopat no es tardava gaire a enllitar-se. En aquesta casos l´espera per anar a la Missa del Gall es considerava molt llarga. I més encara quan en la majoria de les cases s´hi passava molta fred. I no hi havia les distraccions que tenim ara; no havia arribat encara ni la radio ni la televisió. Tampoc s´estilaven els sopars de Nadal. El típic àpat nadalenc era el dinar del dia de la solemnitat. Alguns, tornant de la Missa del Gall, feien un lleuger ressopó; però eren més els qui s´apressaven a arribar a casa per ficar-se al llit, que era el refugi hivernal de la majoria. Aquestes dues o tres hores entre el sopar i la Missa costava molt de passar-les.
Veiem ara com en l´obra poètica dedicada al Nadal es fa referència a la fred que acompanya aquesta diada.
El gran poeta de Catalunya, mossèn Jacint Verdaguer, que amb tant amor, tanta unció, i tant d´art tracta el tema del naixement del Senyor, deixà escrit: El bon Jesuset tremola de fred, allí a l´establia. I més endavant:... corona de gebre que amb mà nevada et posa Nadal. M´heu deixat sense corona –deia el desembre a l´Etern–, des que amb mà freda l´hivern totes mes branques eixona.
Pocs anys més tard, també Joan Maragall esmenta el fred nadalenc, en uns versos d´una gran bellesa: Caieu fulles, caieu fulles, que ja s´acosta Nadal i el cor el vol nu i glacial. Més endavant: En les nits de desembre –tan llargues!– els pastors estan sols, contemplant la foscor de la terra i en el cel hi ha l´estrella d´Orient. I finalment: Prova el fred de fer-se etern, la tenebra també ho prova, però al cor de la nit d´hivern, se bada la Bona Nova.
Josep M. de Sagarra en el seu magnífic Poema de Nadal, ens parla de l´aire gelat que es posa sobre el pols esfereït, i de quatre pins aclaparats de neu, de diamantina gebra o el gran silenci del país nevat o aquells dies de fred, quan tot respira un aire d´argelagues que s´adormen amb una fina castedat de gebre. El mateix poeta ens parla d´una noia com una primavera, tremolant de fred. I d´aquell mateix camí de Betlem la neu ha esborrat el pas. I torna a esmentar la neu que no pot amagar el pas del Fuster. I més endavant esmenta el tall del fred i la cremor de la gebrada. I ens diu que hem seguit els pastors dins la nit crua. I encara finalment ens parla de la finestra guarnida de gel. Com podem comprovar en aquest ambient tan fidelment presentat hi abunda la presència del fred intens, dels camins gebrats, de la neu que ho cobreix tot. I en contrast amb aquesta fredor ambiental destaca el calor d´una humanitat, representada per uns humils pastors, que es mou trescant, incansable i adelerada, per uns camins difícils i escabrosos en busca del Nen del Pessebre que els àngels els acaben d´anunciar.
Uns anys més tard el poeta de Roda de Ter, Martí Pol en unes nadales on glosa l´esperit i l´ànima de la celebració, també hi apareix una nit en què plovia i plovia. I també es refereix al fred, quan l´hivern allarga les seves mans de gebre.
També en el cançoner popular s´hi fan presents el fred i la neu. Una cançó comença amb El desembre congelat... i una altra dos pastors abrigadets, amb la pell i la samarra.
L´experiència de molts Nadals viscuts ens permet recordar nits i dies amb les més variades climatologies. Nits de Nadal pujant cap a la Catedral a pluja batent. Altres amb un fred intens, que amb l´esforç de la pujada es temperava lleugerament. Però en entrar al temple i en anar passant el temps la fredor s´anava notant cada vegada més. En canvi recordo una ocasió en què al sortir del temple es notava un ambient tebi i gairebé agradable. I una altra nit en què a la sortida queien volves de neu. Sempre recordaré la meva darrera participació en la Missa del Gall a la Catedral. Era una nit de finals de segle, extremadament freda. Només enyorava el meu raconet de casa on amb una escalfor moderada s´hi hauria estat reconfortablement. L´edat no m´ha permès assistir a la Missa del Gall, i m´he de conformar amb la Missa del Pollet de l´església del Carme que els d´edat avançada agraïm cordialment.
El dia de Nadal se sol recordar amb un sol esplèndid i una temperatura moderada. Exceptuant algun any en què la boira o la pluja creen un ambient inclement. I el que sempre recordarem els que el visquérem és el Nadal de l´any 1962. Amb una nevada sensacional. Carrers impracticables, carreteres tallades a la circulació. Trens retinguts en els llocs més inesperats. Gironins que tenien previst anar a celebrar la festa amb familiars a Barcelona. I altres que esperaven familiars que havien d´arribar i es quedaren pel camí o sense poder emprendre el viatge. Uns que es refiaven de marxar es trobaren sense provisions per dinar. Mentre que uns altres, que esperaven els que no pogueren venir, tenien menjar de sobra. I dues famílies amigues, que es trobaven en una i altra d´aquestes situacions es reuniren per dinar junts. Un dinar de Nadal ben diferent al que tenien projectat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema