Recordem que el dijous 23 de juny de 2016 va celebrar-se un referèndum al Regne Unit sobre la permanència o sortida d'aquest territori de la Unió Europea, que es va saldar amb el resultat favorable a la sortida (52% a favor i 48% en contra). El seu impacte, la seva afectació, a l'exercici del dret comunitari de lliure circulació és clar i evident i ha estat una de les principals qüestions jurídiques (amb evident rerefons polític) objecte de negociació entre la representació nomenada pel Consell Europeu (amb el comissari Michel Barnier al capdavant) i el govern britànic, fins a arribar a un acord subscrit el 8 de desembre, ratificat pels caps d'Estat i de Govern en la reunió del Consell Europeu celebrada el dia 15.

Atès que la negociació seguirà el seu curs durant els pròxims mesos, almenys fins a la tardor de l'any 2018, i que pot haver-hi canvis en els textos que finalment se sotmetin a l'aprovació tant de les institucions comunitàries com del Parlament britànic, el text que segueix deixa constància dels acords assolits fins ara en matèria de lliure circulació dels ciutadans, tant dels nacionals d'altres Estats membres que resideixen, de forma temporal o permanent, i treballen al Regne Unit, com dels britànics que poden trobar-se en les mateixes situacions jurídiques en els 27 restants (fins al present) membres de la UE. Pel que fa a Espanya, la importància del debat en qüestió no és gens menyspreable, ja que hi ha prop de 200.000 espanyols al Regne Unit, en la seva gran majoria treballadors, mentre que s'acosten als 300.000 els ciutadans britànics que resideixen a Espanya, bona part d'ells jubilats.

En síntesi, els continguts més rellevants de l'acord assolit són els següents:

Els ciutadans de la Unió que, de conformitat amb el Dret de la Unió, resideixen legalment al Regne Unit i els nacionals britànics que, de conformitat amb el Dret de la Unió, resideixen legalment en un Estat membre de la UE-27 en la data del 29 de març de 2019, així com els membres de la seva família definits en la Directiva 2004/38/CE que resideixen legalment a l'Estat membre d'acollida en aquesta data, entren en l'àmbit d'aplicació de l'Acord «de retirada» (Withdrawal Agreement). També queden inclosos dins l'àmbit d'aplicació de l'Acord els treballadors fronterers.

Les parts han acordat, «dins de l'àmbit d'aplicació d'aquesta part de l'Acord de Retirada i sense perjudici de les disposicions especials contingudes en la mateixa», la prohibició de tota discriminació per raó de nacionalitat en l'Estat d'acollida i en l'Estat de treball pel que fa als ciutadans de la Unió i els nacionals del Regne Unit, així com als membres de les seves respectives famílies coberts pel citat Acord.

Tant el RU com els 27 membres de la UE poden exigir a les persones interessades que sol·licitin obtenir un estatut que els confereixi els drets de residència que preveu l'Acord, i que se'ls expedeixi un document de residència que acrediti l'existència d'aquest dret, si bé també podrà seguir aplicant la normativa vigent que permeti que el dret als drets reconeguts en l'Acord pugui certificar-se per qualsevol altre mitjà de prova que no sigui un document de residència.

Seran de plena aplicació dels art. 6 i 7 i 18 de la Directiva 2004/38/CE, reguladors dels drets de residència en un altre dels Estats membres per un període no superior a tres mesos, per un període superior, i per a l'adquisició de la residència permanent, respectivament. Així ho disposa expressament el text subscrit quan exposa que «Les condicions per adquirir el dret de residència d'acord amb l'acord de retirada són les que estableixen els articles 6 i 7 de la Directiva 2004/38/CE, inclòs el dret a canviar d'estatut», i que «les condicions per a l'adquisició del dret de residència permanent d'acord amb l'acord de retirada són les que estableixen els articles 16,17 i 18 de la Directiva 2004/38/CE, amb períodes de residència legal anteriors a la data especificada, inclosos en el càlcul de les condicions establertes en els articles 16 i 17 de la Directiva 2004/38/CE».

Ple respecte, igualment, de la normativa comunitària en matèria de Seguretat Social, amb afectació especial per descomptat als treballadors i als que han accedit a la situació jurídica de jubilació. És aplicable als ciutadans de la UE que en la data de sortida del RU de l'UE (29 de març de al 2019) «estiguin o hagin estat subjectes a la legislació britànica i als nacionals del Regne Unit que estiguin o hagin estat subjectes a la legislació d'un Estat membre de la UE-27, així com als nacionals de la UE-27 i del Regne Unit en l'àmbit de l'Acord de Retirada en virtut de la seva residència». Igualment, les esmentades normes també s'aplicaran, a efectes de l'agregació dels períodes d'assegurança social, als ciutadans de la Unió i del RU que hagin treballat o residit al RU o en un Estat membre de la UE-27 en el passat.

En fi, i ho destaco per la seva especial importància per garantir el ple exercici del dret de lliure circulació dels ciutadans en general i dels treballadors i les seves famílies en particular, el principi d'igualtat de tracte i no discriminació per raó de nacionalitat (arts. 18, 45 i 49 del Tractat de funcionament UE, art. 24 de la Directiva 2004/38/CE, i Reglament núm 492/2011) s'aplicarà escrupolosament d'acord amb el que disposen aquests textos normatius (i, per descomptat, tenint en compte la seva interpretació en els termes que l'ha dut a terme el TJUE), i inclourà «els drets dels treballadors per compte aliè, els treballadors per compte propi, els estudiants i els ciutadans econòmicament inactius en matèria de seguretat social, assistència social, atenció sanitària, ocupació, treball per compte propi, creació i gestió d'empreses, educació (inclòs l'ensenyament superior) i formació i avantatges socials i fiscals».