En els anys en què s'absolia els lladres en la llei, en què es descobria, cada dia, un altre saquejador del pressupost públic o dels estalvis de les caixes, quan Emilio Botín prestava el seu nom a una doctrina jurídica que consagra la impunitat per als que tenen més diners i Jordi Pujol, el pare de la Catalunya moderna, es revelava com un estraperlista, en els anys de desnonament, atur i prevaricació, el govern de Mariano Rajoy va actuar, encara que no ho semblés: va blindar els cossos policials, va retallar les llibertats de reunió i expressió, va intentar domesticar als jutges i va aconseguir repetir dues majories relatives que no li permetien dur a terme el seu programa, però que impedien la plasmació de qualsevol altre.

Llavors, molts catalans -i no catalans- van percebre l'Estat de la restauració monàrquica com a irreformable, un artefacte alhora jove i petrificat, amb un ritualisme sec incompatible amb la conductivitat. I van abraçar la independència, Podem, les Marees ( Let climb to the tide!, cantava Jim Morrison). Encara que Artur Mas apliqués les mateixes retallades que Rajoy, encara que també els socialistes subscrivissin, sovint, la política del PP amb la qual cosa espanyols i catalans podríem crear una confederació sota el lema «Visca el meu amo i jo que ho vegi!». Per cert: als militants d'ETA mai se'ls va acusar, com als dirigents catalans, de sedició i rebel·lió, tot i que els etarres sí que volien arrencar la independència per la força de les armes o això deien els carlistons.

Les últimes autonòmiques catalanes ratifiquen el mapa polític de Catalunya, com era d'esperar, amb un poder central que permet les eleccions, però no que Oriol Junqueras defensi el seu programa (i el mateix amb Carles Puigdemont). Reconeix els resultats, però no les seves conseqüències, el que ens porta a la coneguda doctrina catòlica de respecte a l'homosexual sempre que no exerceixi com el que és. Rar, rar. S'acosta una guerra de nervis que renovarà la decisió de Madrid de no compartir el seu poder que per això ha pres presoners. Abans de res, molta calma.