Fa uns dies apareixia en els mitjans un noi que havia viscut els seus anys d'adolescent amagant-se que li faltava l'avantbraç dret. Fins que amb les noves tècniques d'impressió industrial, s'havia fet una mena de mà mecànica, digna dels superherois de la Marbel. Havia acceptat que era diferent, però no inferior a la resta del món. Avui aquest noi va a les escoles, i els infants el miren com si fos un d'aquests personatges de la Patrulla X, amb superpoders.

Les noves tecnologies ens marquen. Encara no sabem les conseqüències d'aquesta revolució, que afecta tots els aspectes de la societat: a la feina, les relacions, a la manera d'entendre el món. Seguim amb les coses antigues, perquè la humanitat és mou en aquestes pulsions. Hi ha immigrants que moren al Mediterrani, com en moren d'altres que volen arribar a les costes d'Austràlia. El Primer Món, amb els seus problemes, és vist com un manà de riquesa i llibertats per aquells que tenen la vida, i ganes de canviar-la. Els canvis, les crisis, originen problemes.

La propera escassedat del petroli -trigarà 20 o 30 anys més a ser un article de luxe?- convulsiona el món àrab. Nodreix el terrorisme gihadista radical. L'hem patit a Barcelona, ataca sovint ciutats del Primer Món com París o Londres, però pot atacar arreu. Amb violència fanàtica, indiscriminada. Mentre països abans prou segurs com l'Iraq o Líbia es desintegren. I la Xina expansiona els seus tentacles, perquè necessita energia per a un mercat de més de mil milions de súbdits consumidors, que viuen el comunisme convertit en dictadura de mercat. Les idees són fortes i són dèbils. El matrimoni homosexual s'accepta a Austràlia, quan aquí el tenim des de la legislatura Zapatero. Perquè, en alguns camps, som avançats. Encara que ens llancem pedres al damunt, com els ciutadans de la Generació del 98. Les crisis duen sota el braç la dictadura: dominar el ciutadà sempre és més fàcil que unir-lo, que associar-lo, que fer-lo compartir. El miracle de la Unió Europea, que tants beneficis ens ha donat, és en perill per dictadures toves a Hongria, a Polònia, per partits xenòfobs a Àustria, a Holanda. Per l'ascens de la dreta extrema a França. Les llibertats a la xarxa, són dèbils enfront de la manipulació; per les falses notícies. Per això, pensar per un mateix, mirar-se el grup que adoctrina amb ull crític, allunyar-se del radical que separa per amagar les seves misèries i equivocacions, és fer una societat més crítica. Més lliure. Més honesta. Més resistent al poder.