La meitat dels espanyols practica la fornicació en públic. L'altra meitat es limita a no explicar mentides als enquestadors. La sensacional dada l'ofereix un portal d'estadístiques d'internet, que ha arribat a aquesta conclusió després de fer una enquesta en línia entre sis mil persones. Se suposa, encara que no és segur, que l'altra meitat opta per lliurar-se a la sana luxúria en privat. Del que caldria deduir que Espanya manté un alt nivell de prestacions eròtiques, tot i el franc envelliment del seu cens.
Això contradiu l'antiga opinió segons la qual vivíem en un país més aviat hipòcrita en el qual allitar-se amb algú no constituïa un pecat, sinó un miracle. Jardiel Poncela precisava, fanfarronejant una mica, que no era cert que a Espanya es fes poc l'amor. «El que passa», aclaria, «és que el fem sempre els mateixos».
Cert és que el país ha canviat moltíssim des dels remots temps de Jardiel; però tot i així costa de creure que un de cada dos espanyols prefereixi fornicar al carrer a fer-ho en l'àmbit privat de la casa.
Potser passa que el que en realitat es practica aquí amb soltesa és el sexe oral, col·loquialment anomenat de boca. Ens passa com a aquell feligrès de l'acudit que narrava amb detall al capellà els innombrables pecats de la carn que havia comès amb la majoria de les noies del seu poble. Fins que el clergue, una mica fart de tanta supèrbia, va decidir interrompre. «Escolta, fill, que aquí ve un a confessar-se, no a presumir».
Quan a un espanyol -no diguem ja a un italià- li ofereixen la possibilitat d'explicar les seves aventures més o menys imaginàries a un enquestador, no és infreqüent que entri en joc la faula. Això explicaria el sorprenent rendiment que atribueix als peninsulars una enquesta patrocinada per certa famosa marca de condons. Les dames i cavallers d'Espanya consultats a l'efecte van assegurar mantenir una mitjana de 105 coits anuals, deu punts per sobre de la pobladíssima Xina. I lleugerament superior a la performance dels en altre temps admirats suecs, noruecs i danesos.
El líder mundial, dit sigui de passada, és Grècia; el que potser indiqui que la tendència a fantasiejar dels hel·lens no es redueix només als creatius comptes que presentaven anys enrere a la Unió Europea.
Està bé que els espanyols consultats sobre els seus hàbits íntims vulguin deixar ben alt el pavelló nacional; però tampoc convé excedir-se. Sembla d'alt risc, en tot cas, l'hàbit de donar curs a la passió als carrers, parcs i alberedes d'un país sembrat de càmeres per tot arreu com aquest.
Els jerarques de Google van haver d'eliminar, de fet, algunes de les fotos fetes per aquests cotxes fantàstics que tenen rodant pel món per crear una cartografia minuciosa i gairebé màgica de tots els seus carrers.
També pot passar que als partidaris del sexe a l'aire lliure els motivi precisament la possibilitat de ser vistos mentre homenatgen Venus. Meravella una mica, si de cas, que la meitat de la població espanyola estigui atacada per aquesta curiosa variant de l'exhibicionisme en parella (o en trio, que això no ho aclareix l'enquesta). Suposant, és clar, que no li estiguin posant més imaginació de la convenient a l'assumpte.
