28 de desembre de 2017
28.12.2017

Les gallines no pixen

28.12.2017 | 07:09

Només em queden un parell d´amics que tinguin casa amb passadís. L´altre dia em va convidar a sopar un d´ells i a les postres em vaig disculpar per anar al lavabo, que es trobava a l´altre extrem de l´habitatge. Vaig sentir que estava ple de fantasmes perquè aquí, als passadissos, és on viuen els esperits. Com que cada vegada hi ha menys corredors, es van refugiant en els pocs que queden, fet que provoca aquesta aglomeració. En reincorporar-me al sopar vaig comentar la qüestió i tothom va estar d´acord que s´hauria de recuperar aquesta forma arquitectònica en desús. A les cases modernes resulta impossible ensopegar amb el besavi mort. Ara bé, per què els morts prefereixen instal·lar-se al passadís abans que qualsevol altre espai de les llars?
Ho he preguntat a Google, de qui no he rebut cap resposta. Sí que hi havia, en canvi, molts testimonis de gent que freqüenta poc els passadissos per por d´ensopegar amb alguna aparició. En tots, gairebé sense excepció, succeeixen coses rares. El de la casa de la meva infància era ple d´ombres que entraven i sortien de les parets com la gent entra i surt del metro. No els teníem por perquè la meva mare deia que era normal.
- És normal, fill, no et preocupis.
Jo, a mitjanit, m´aixecava del llit, entreobria la porta del dormitori, treia el cap a l´exterior i percebia un lleuger corrent d´aire en el qual navegaven ànimes de diferent naturalesa. No les veia perquè eren invisibles, però em fregaven la cara i tenien el tacte de la gelatina. Em semblava anormal que allò fos normal, però no deia res perquè els nens escolten, veuen i callen i parlen quan pixen les gallines. A casa meva, per cert, hi va haver també una gallina que vivia sobretot al passadís i que ens vam menjar per Nadal. Des de llavors, se m´apareix en tots els passadissos de totes les cases a les quals vaig de visita. Quan dic que «se m´apareix» no vol dir que la vegi. Però se´m fica entre les cames i em frega els turmells. L´altre dia vaig tornar a «veure-la» a casa del meu amic, però no vaig dir res per no semblar excèntric. Per cert, que les gallines no pixen, d´aquí que fos un nen tan callat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema