Si ens oblidem per un moment de les incògnites obertes a l'extrem nord-est de la Península Ibèrica, l'any que començarà dilluns està ple de bones expectatives en el terreny econòmic. El Fons Monetari Internacional considera que l'economia mundial creixerà per sobre del 3,5% i que Europa es pot posar en el 2%. Un creixement també previst pels Estats Units a l'espera que les baixades d'impostos aprovades pel Congrés sota proposta de Donald Trump tinguin els seus efectes. L'Índia i la Xina seguirán tirant de la demanda mundial de matèries primeres i pocs es recordaran que fa deu anys el món va estar a punt de caure al precipici un cop anunciada la fallida del banc d'inversió Lehman Brothers. Sempre hi ha qui veu el futur de color gris o negre i ja avisa que estem entrant en un període on s'estan creant noves bombolles immobiliàries i de deute. Un cop repunti la inflació, avisen, i comencin a pujar els tipus d'interés, s'acabarà el cicle i vés a saber quins gripaus trobarem a sota la catifa. Des de la política, l'any vinent viurà la reelecció de Vladimir Putin com a president de Rússia i Brasil i Mèxic tindran eleccions presidencials. A Itàlia hi haurà eleccions legislatives amb la incògnita dels resultats dels partits populistes i ultranacionalistes. Sabrem si el lideratge d' Emmanuel Macron servirà per reformular d'una vegada el que vol ser la Unió Europea de gran. Angela Merkel, en disposició de formar de nou Govern amb l'ajuda de la socialdemocràcia, comença a veure la fi de la seva carrera. I Espanya? Més enllà de Catalunya, espera créixer vora el 3%. Mariano Rajoy, que confia seguir governant fins al 2020 haurà, això sí, de començar a plantejar-se seriosament què fer amb la Constitució. Sorpreses? Com sempre, moltes. Bon any.