A un avi de Düsseldorf, la ciutat de l'estremidor vampir de Fritz Lang, a un anònim senyor de 85 anys, l'han multat per seure més de vuit minuts a descansar a la banqueta de la parada de l'autobús. Les ordenances, amb impecable tautologia germànica, disposen que «la infraestructura dels serveis de transport només pot usar-se amb la intenció d'utilitzar el servei de transport». Mou-te encara que estiguis cruixit.

La primera vegada que vaig veure un jutjat em va quedar al cap un missatge escrit en un mural: «Odia el delicte i compadeix el delinqüent», deia. Em va agradar l'aforisme, suposo que em sonava evangèlic. El cas és que vuit minuts són molts als vint anys (potser era l'edat del guàrdia que va multar el vell), tant que permeten llegir un capítol de novel·la d'extensió mitjana, fullejar un parell de diaris i conèixer l'eternitat de l'amor en un i fins a dos intents. En canvi vuit minuts, a partir de certa edat, és un temps que se t'escorre entre els dits o les volutes de la cigarreta (si em permeten aquesta discreta al·lusió a una perillosa toxicomania), un sospir, de vegades l'últim sospir, i llavors em recordo que el dissabte es va fer per al jueu i no el jueu per al dissabte.

En ocasió de les darreres eleccions catalanes (a toc de corneta) es van prohibir llaços grocs, peces i bufandes grogues i fins notes que deien «aquí hi va haver un llaç groc». El groc és un color alegre i lleu, com el picant del gingebre: batega i refulgeix. Josep Pla deia que era el color dels bojos: la gent de l'Empordà té aquestes tramuntanades. El cas és que el groc, que va ser el color del meu dormitori durant molts anys, és un color magnífic, no m'estranyaria que afavorís les ereccions, tot i que Manuel Summers el va fer servir per parlar de l'amor en la pel·lícula Del rosa al amarillo: el rosa de l'adolescència i el groc de les fotos, papers i pells atrotinades. L'escriptor Gabriel Janer Manila va publicar al Diari de Girona un bell article («En un submarí groc») en el qual fa vots perquè no es prohibeixi la floració groga del llicsó, l'agret i la mimosa. Que així sigui.