A finals del mes de novembre de l'any 1991, vaig ser testimoni a Tòquio, durant la celebració del vuitè congrés sobre el viatge internacional organitzat per l'associació japonesa d'agents de viatges (JATA), al qual vaig assistir com convidat, de la satisfacció d'un directiu del Japan Travel Bureau perquè un any abans, al novembre de 1990, el seu país havia assolit la desitjada xifra de 10 milions de turistes japonesos viatjant cap a l'estranger. Aquesta xifra, els 10 milions, havia estat establerta com a objectiu pel govern del país el 1987 i tenia com a finalitat afavorir l'activitat econòmica estimulant el mercat emissor de viatges cap a l'estranger. Cal afegir que en aquells temps el govern japonès es plantejava reduir la jornada dels funcionaris establint lliures els dissabtes i augmentant les vacances. Això, en un país en el qual gairebé no existia el temps lliure i on les vagues es fan treballant més. En aquell mateix congrés es va plantejar i difondre un altre objectiu: «20 milions». El Japó volia que els seus habitants viatgessin més i que això generés activitat empresarial i econòmica gràcies al turisme.

Han passat 26 anys des d'aquells dies i les coses, avui, són ben diferents. Ara el govern del Japó sembla donar prioritat al mercat receptor. Els que anem i prenem part en els principals esdeveniments firals especialitzats en turisme que hi ha al món constatem la vehemència i dedicació amb què tant els representants del sector privat com els de les diferents administracions japoneses treballen per captar turistes de les altres parts del planeta. Per això no m'ha estranyat que el passat 23 de desembre el consell de ministres japonès aprovés les directrius que el seu primer ministre, Shinzo Abe, vol donar a la creació i implantació d'una futura taxa turística de sortida del país ( departure tax). Una taxa que, després del pertinent tràmit d'aprovació parlamentària, està previst que entri en vigor d'aquí a dotze mesos, el 7 de gener de 2019.

L'any 2017 el Japó ha registrat uns 28 milions d'arribades de turistes al país. És una destinació que està de moda en molts mercats emissors, entre ells el català. Tanmateix, el govern japonès no en té prou amb un creixement moderat i ha marcat com a objectiu aconseguir l'ambiciosa xifra de 40 milions de turistes el 2020. És clar que confia en l'atracció que representarà haver de ser seu dels Jocs Olímpics i dels Paralímpics. Dotze milions de turistes més a l'any en un termini de tan sols trenta-sis mesos.

Està previst que la taxa turística sigui de mil iens -uns set euros i cinquanta cèntims segons el canvi actual- i s'aplicarà a tots els viatgers que surtin del país tant per via aèria com marítima, excepte els que estiguin en trànsit inferior a 24 hores i els nens i persones grans que no es puguin valer per si mateixes.

Veiem, doncs, una nova taxa turística en el firmament, tot i que sigui tan lluny d'aquí. Dit això, el que em sembla més destacable sobre aquesta taxa és que el primer ministre vol que els diners recaptats no es destinin a promoció en el sentit clàssic, sinó a millores de producte i de servei als turistes. I ell mateix ha assenyalat tres línies d'inversió: crear un entorn que afavoreixi que els turistes gaudeixin d'estades «plaents i sense estrès»; facilitar-los l'accés a informació sobre atraccions turístiques; i, la tercera, incrementar els nivells de satisfacció dels visitants preparant recursos turístics a mesura de cada destinació dintre del país. I, abans de començar a recaptar, en els pressupostos per a l'any 2018 s'ha previst destinar sis mil milions de iens -uns 44,5 milions d'euros- a projectes urgents i que hi hagi més serveis bilingües.