30 de desembre de 2017
30.12.2017

Cartes

30.12.2017 | 06:30

Agraïment
M. Rosa Soler orriols
El passat dia 24 de desembre ens va deixar, de manera accidental, en Joan Guevara García.
En Joan va topar amb la mort anant a cacera acompa­nyat dels seus gossos. Amb aquestes línies vull fer arribar el meu més sincer agraïment als cossos de Mossos d´Esquadra, Bombers i Emergències Sanitàries de la Generalitat de Catalunya que es van desplaçar fins al lloc dels fets per muntar el disposi­tiu de recerca. Mil gràcies per la gran professionalitat, per l´eficàcia i per la sensibilitat mostrada en tot moment.
Perdre la persona que estimes i amb qui has compartit més de mitja vida no és gens fàcil, però encara ho és menys quan les circumstàncies en què es produeix la pèrdua ens agafen per sorpresa.
Gràcies infinites a tots els familiars, amics, veïns i voluntaris que de manera immediata vau respondre a la crida, deixant de banda els dinars familiars, i us vau unir a la recerca. Gràcies a tots pel vostre suport, les vostres paraules, abraçades i per tant d´escalf rebut en aquests moments i dies tan durs.


Per Cap d´any,
a casa
Xavier Serra Besalú girona
Acabo de llegir que, per sorpresa, el Ministerio del Interior ha ordenat repatriar a les seves cases i casernes els homes armats que han estat uns mesos desplegats a Catalunya, en diferents allotjaments. Sens dubte és una bona notícia, ja que podran passar l´entrada del 2018 amb llurs famílies.
Em preocupa que això tingui conseqüències: d´un banda, em sembla que el corrent independentista –l´anomenada «revolta dels somriures»– no està del tot aplacat, ans el contrari, reforçat (i això amb tots els diners i esforços que l´Estat hi ha esmerçat!); i d´altra banda, sempre que els militars han tornat a casa després d´una fallida (va passar amb els russos a Afganistan i els americans a l´Iraq, però és un clàssic), s´han patit conseqüències psicològiques: pel que s´ha viscut, per com han actuat i com han estat tractats, etc. No sé si el Ministerio ha previst com ajudar-los.
És trist haver atonyinat persones indefenses, o haver estat tancats tant de temps en llocs poc familiars, sense experimentar l´aire lliure, la natura... Esperem que se´n surtin. Els desitjo una ràpida recuperació, i tant de bo molta més gent pogués passar amb les seves famílies aquests dies de festa i fraternitat. No sé si serà possible, perquè ja se sap que ben sovint se´ns diu el «no sabe, no contesta» o el «vuelva usted mañana», sinó coses pitjors.


Petadores a la urbanització Puigsurís
Joaquín Durall banyoles
Almenys 12 vegades he estat despertat aquesta nit passada (28-12) per unes petadores com trets d´escopeta d´aire comprimit i encara sort que no ha estat cada 20 minuts com és l´habitual en els 24 anys que fa que dura el problema sense solució satisfactòria.
No s´entén que en altres llocs, com a Sant Miquel de Montmajor, arreglen el problema amb tanques elèctriques i mecàniques i aquí, tocant a la urbanització el pagès «Boca Seca» faci uns 24 anys que no ens deixa dormir a les nits amb els seus fatals sorolls acústics d´espantar senglars. Els Mossos d´Esquadra sempre m´havien atès perfectament, i fins i tot algunes nits solucionaven el problema, però avui, en queixar-me per telèfon, m´han decebut tremendament, en ni tan sols voler-me escoltar perquè la resta de veïns, diuen, no es queixen. Mira que el problema té fàcil solució: posar una tanca mecànica, no acústica, o electrònica. Jo em brindo a ajudar el «Boca seca» a instal·lar-la, però sembla ser que no hi ha voluntat d´eficàcia. Doncs continuarem sense poder dormir la gent sensible als sorolls. El problema és gravíssim i la qualitat de vida nul·la. Brindo una habitació al mosso d´esquadra o forestal que vulgui ­comprovar-ho in situ, perquè no ens perdem en discussions estèrils.
Moltes gràcies per l´atenció i sobretot per l´anhelada solució.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema