S'explica de Henry David Thoreau, pare de la desobediència civil, que en considerar injusta la guerra dels EUA contra Mèxic, va decidir deixar de pagar impostos, no volia que els seus diners servissin per finançar el conflicte. Hisenda el va perseguir, però ell no va pagar. Per escarmentar-lo, el van condemnar a un dia de presó -al cap i a la fi, era un filòsof reconegut-, que va acceptar complir. Un catedràtic amic seu el va anar a veure entre reixes, i molest perquè per simple tossuderia el seu amic estava empresonat, li va etzibar: «Què fa vostè aquí a dins?». La resposta de Thoreau ha quedat per a la història:

- I què fa vostè aquí fora?

Thoureau havia actuat segons els seus principis, i si aquests el duien a la presó, era un fet secundari. L'estrany era la gent que no estava tancada, ja que significava que, o bé no tenia principis, o bé preferia guardar-se'ls per evitar la presó. Un home digne.

En canvi, l'expresident Puigdemont amenaça de continuar donant la tabarra des de fora, des de Brussel·les, tement -amb raó- que si s'està tres dies sense obrir boca, aquí el recordarà només la seva família, i segurament només la més propera. Ho farà per les xarxes socials, o sigui que és el moment de desconnectar-se uns dies de Facebook i donar-se de baixa de tots els grups de Whatsapp. Com sempre, parlarà en diversos idiomes per confirmar que ser políglota, a vegades, serveix només per quedar com un inútil en diferents llengües. Demostrarà una vegada més que no té -mai no ha tingut- cap pla, i que segueix la tan catalana estratègia de qui dia passa, any empeny. Per acabar, no pot faltar, tindrà un record per als «Jordis» i els exconsellers empresonats, els que es van quedar a Catalunya mentre ell fugia miserablement. I quan durant el discurset es pregunti -una vegada més- què fan allà dins de la presó, potser molts catalans li preguntaran, com Thoreau:

- I què fa vostè aquí fora?