Els escombriaires municipals de Girona es manifesten en contra de ser monitoritzats amb un GPS. El poder aplaudeix aquesta decisió. Tot control és per a fi de bé dels ciutadans. Segur que sí, però, és el mateix fiscalitzar els camions que les persones? La vida dirigida, en essència, pertany als dictats de la dreta política. Si traslladem aquesta pràctica a un altre escaló, als funcionaris, sospitem que és un primer pas cap a la realitat futura. Pel fet de ser éssers biològics, som sospitosos. La vida dominada per la tecnologia ens fa presumptes delinqüents. L´atzar esdevé una qüestió especulativa. El destí, en canvi, cada vegada, està menys qüestionat i més marcat. Els estudiants també n´haurien de dur de GPS, així pujarien generacions obedients. No es només la severa vigilància de les càmeres sinó de convertir a cada persona en el seu propi policia. D´una manera neta i innòcua. Mentrestant esperem, submisos, que, d´aquí a poc, com els gossos, tots acabarem portant un xip o un codi de barres al canell. És un nou pas cap al govern absolut de la vida. El món digital és divertit, bo i interessant però també representa l´obertura de la caixa de Pandora. De dins no en surten llamps i trons; ni tan sols l´apocalipsi, sinó la tremenda subtilesa amb la qual es pot convertir in eternum la gent en un magnífic ramat de xais. Això que fa unes dècades era ciència ficció, ara només és ciència seca i la ciència és una disciplina que sovint arriba acompanyada de veritat i també guiada per ments perverses. Inhumanes. Hem perdut la capacitat de sorpresa i de rebel·lia en contra del control. Vagin aquestes línies a favor de la llibertat dels escombriaires.