02 de gener de 2018
02.01.2018

Any nou, vida parella

02.01.2018 | 09:50

Aquest que tenen a les seves mans és el primer dels 362 diaris que durant el proper any els esperaran puntualment cada matí (o quasi) a quioscos, despatxos, consultes, bars i llibreries. Només ahir, dia d´Any Nou, Divendres Sant i el dia de Sant Esteve manquen sobre les taules de tants i tants menjadors propis i aliens, aquests fulls que, a més de notícies, aporten opinió, coneixement i memòria. Des que Gutenberg inventà l´impremta, possiblement els diaris siguin l´única «espècie» de totes les que han nascut al seu darrere, que la invasió de pantalles de tot tipus i mides, com a alternativa per a la reproducció de textos, imatges i missatges, no amenaça de fer desaparèixer. I és que la genuïna capacitat d´un diari per oferir un munt d´informació a primer cop d´ull, és una propietat que, almenys fins ara, els dispositius electrònics no han pogut (o no han sabut) imitar.

A més de proclamar que la premsa diària impresa no només sobreviurà els «atacs» de l´era digital, sinó que fins i tot en sortirà enfortida, també m´aventuraria a pronosticar alguns dels continguts que ocuparan les portades del Diari de Girona durant les properes 52 setmanes. En primer lloc, estic segur que el futbol –tant el propi com el de Can Barça– ens continuarà donant moltes alegries (i també alguna tristesa). En segon lloc, el conflicte entre el Govern de la Generalitat i l´Estat espanyol, segur que encara ens guarda unes quantes sorpreses. Soc ben conscient que aquest periòdic ha mantingut una línia editorial més aviat «unionista», sobretot pel suport d´alguns dels seus columnistes més «notables» a l´idea que el preu d´un divorci seria massa alt per a tots els implicats i òbviament també pel fet de pertànyer a un grup de capçaleres d´arreu de l´Estat. Això no obstant, haig de dir que mai ningú ha intentat «frenar» el meu convenciment, que he manifestat a bastament des d´aquestes línies, que és precisament a l´inrevés i que la independència és la solució a molts dels mals que mai no s´han afrontat –ni per part d´un, ni de l´altre. Ara bé, el que jo he demanat al nou any i als Reis és que deixin de dir mentides, tant polítics, com periodistes, moderadors i tertulians. Que no diguin que Catalunya s´ha anat empobrint, quan ha crescut per sobre del que s´esperava. I si ha crescut un xic menys que els altres, és perquè era el moment oportú per pagar el preu d´allò que la majoria de catalans han volgut promoure amb pau i democràcia. Perquè resulta que «silenciats» només han quedat aquells que l´estat ha aconseguit «acollonir» i que ja no s´atreveixen a opinar, ni a votar el que els dicta el seu cor. L´oracle de les set plagues és un altre invent d´aquells que ja no saben com evitar allò inevitable.
Feliç Any Nou a tothom!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema