No és un tema que s´hagi comentat gaire, però la CUP ha passat del 8,2% al 4,4% dels vots entre les eleccions de fa dos anys i les de la setmana passada. Per una caiguda semblant, el PP s´ha convertit en focus d´atenció i objecte de burla, i tothom s´estranya que no hi hagi una allau de dimissions. La davallada de la CUP ha passat més desapercebuda, potser perquè ningú no té gaire interès objectiu per furgar la ferida. L´unionisme està pendent dels moviments dels dos grans partits independentistes, i aquests no descarten haver de menester els quatre diputats cupaires. Però la davallada hi ha sigut, amb una pèrdua absoluta d´un 43% dels vots que l´aproximen als resultats del 2012. Els seus diputats només seran necessaris per completar la majoria de govern independentista si Puigdemont i Junqueras no poden assistir als plens i tampoc no renuncien a l´acta.

Els anticapitalistes van passar de tres a deu diputats gràcies a tres fets. Un, de sistema electoral: van travessar la barrera d´accés a les circumscripcions de Girona, Lleida i Tarragona, el que va suposar una traducció més eficaç de vots en escons. Un segon, la bona imatge aconseguida per la tasca dels seus diputats i especialment de David Fernández, martell de cor­ruptes i orador de florit barroquisme. I un tercer, i molt important, el fet que ERC acceptés anar del bracet amb la Convergència d´Artur Mas a Junts pel Sí. Milers d´electors d´Esquerra van decidir que no volien fer costat a la candidatura de l´hereu polític designat per Jordi Pujol, amb càrrecs de partit i de govern en els anys del 3%. I que, com a president de la Generalitat, havia preferit acordar els pressupostos amb el PP que acceptar les exigències socials de Junqueras.

Però ara Esquerra s´ha presentat sola i amb el líder a la presó pel referèndum i la DUI; els independentistes exigents la podien votar tranquil·lament. Alhora, la imatge constructiva del temps de David Fernández ha mudat en sensació de caos intern, amb les seves assemblees imprevisibles, i d´un capteniment al Parlament del qual la part més visualitzada ha estat la pressió externa a un govern compromès amb el procés. La minva de vots ocasionada per aquests dos factors ha estat exagerada pel sistema electoral, en quedar fora del repartiment en dues de les quatre províncies. La direcció nacional s´enfronta a una necessària reflexió en la qual poden saltar moltes espurnes quan se n´analitzin les causes.