Entrar a formar part, al començament del nou any, del col·lectiu de jubilats i pensionistes és encetar una nova etapa de la vida, precedida pel cessament de l´activitat laboral.

Quan el treballador deixa de percebre un salari, si compleix els requisits, que no són pocs, haurà de malviure amb la prestació econòmica de la Seguretat Social.

La jubilació és un dret adquirit pels assalariats i no pas una obligació. Permet gaudir del temps lliure, deslliurar-se de la tensió de la feina, alliberar-se d´exigències externes, recuperar un espai vital propi i aprovar assignatures pendents perdudes en el temps.

Hi ha sociòlegs que recomanen afrontar la jubilació amb optimisme, dinamisme i il·lusió, decidir viure amb uns objectius atractius, mantenir l´activitat in­tel·­lec­tual amb lectures per eixamplar coneixements, escriure sobre vivències i experiències personals, cuidar la salut amb controls periòdics, practicar exercici físic, alimentar-se de forma sana i adequar les despeses a la situació econòmica. En resum, intentar sentir-se viu i actiu.

Aquesta visió optimista de la vida potser s´aferra a connotacions pròpies de l´accepció de la paraula llatina iubilum, derivada del verb iubilare, referida a «llançar crits de gran goig». Per tant, jubilar-se hauria de produir una alegria immensa.

Bé, així seria si s´accepta que el treball és una maledicció bíblica del Senyor-Déu a Adam quan li va etzibar: «Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front». Visca la resignació!

La realitat, però, és més punyent. La majoria de la gent gran gaudeix d´una pensió de misèria, està amb l´aigua al coll i amb dificultats enormes per poder arribar a final de mes.

La problemàtica dels jubilats i pensionistes ja ve de lluny però ha empitjorat a partir del maig de 2010 quan, aprofitant la crisi econòmica, Rodríguez Zapatero va decretar una congelació «puntual» de les pensions per al 2011. Rajoy ho va beneir per al 2012 i també per al 2013. I l´any 2014, el govern del PP va aprovar per llei revaloritzar les prestacions un 0,25% cada any, en lloc d´apujar-les segons l´IPC.

Davant el panorama de retallades d´uns drets adquirits amb l´esforç al llarg del temps i després de sis anys de pèrdua de poder adquisitiu, els més grans han començat a alçar la veu. Els pensionistes s´organitzen, deixen d´estar callats i submisos.

El crit de «Salvem les pensions» s´escampa com una taca d´oli per lluitar per una pensió digna. És a dir, la denúncia d´una situació injusta prepara les mobilitzacions futures.

Per la part que em toca, continuaré sense contemplacions criticant les actuacions passades, presents i futures de personatges i institucions que em passin per la barretina.

Bon any nou per a la bona gent.